La Selectivitat no només posa a prova els coneixements dels estudiants, sinó també la seva capacitat per afrontar preguntes que, any rere any, generen debat. Algunes qüestions dels exàmens esdevenen autèntics desafiaments, no només per la seva dificultat, sinó perquè posen sobre la taula interpretacions diverses, errors habituals o temes controvertits. T’atreveixes a posar-te a prova? Repassem algunes de les preguntes més polèmiques dels darrers anys… Sabries respondre-les?

Les figures retòriques

El 2021 una de les opcions a escollir a la prova de Llengua i Literatura Castellana, l’opció A, incloïa un fragment de ‘Luces de bohemia’ de Ramón María del Valle-Inclán. En una de les preguntes es demanava als estudiants quina figura retòrica utilitzava l’autor en aquesta frase: “Enciende el cigarro apagado”. Les possibles respostes eren: retruécano, hipálage, oxímoron i pleonasmo.

La resposta correcta, segons es veu en les correccions publicades per la Generalitat, era pleonasme, una figura que consisteix a “afegir emfàticament a una frase més paraules de les necessàries amb l’objectiu d’embellir o afegir expressivitat al que es diu”.
Tot i això, hi ha alumnes que consideren que també es podria tractar d’un oxímoron, ja que a la frase s’utilitzen paraules amb significats oposats.

El 2015 també es va generar una forta polèmica en aquest cas per la paraula ‘catàfora’, a la prova de llengua castellana, en què es demanava descriure en menys de 30 paraules aquest terme. Això va agafar per sorpresa molts estudiants que, a la sortida de la prova, explicaven que havien deixat la pregunta en blanc perquè desconeixien què significava la paraula.

La catàfora és un recurs lingüístic que consisteix a avançar un element del text (com un pronom o una expressió) que fa referència a una paraula o grup de paraules que apareixeran més endavant. És a dir, anticipa alguna cosa que encara no s’ha dit. Per exemple: “Els va sorprendre molt: els resultats de l’examen eren millors del que s’esperaven.” En aquest cas, "els" és una catàfora que fa referència a "els resultats de l’examen", que apareixen més tard en la frase.

Pregunta trampa

El 2023 també va haver-hi una polèmica a l’examen de Llengua castellana per una pregunta que consideraven “enganyosa” relativa  a l’obra La fundación d’Antonio Buero Vallejo. A l’examen es demanava a l’alumne que esculli quina afirmació és la correcta: Max se suïcida, Asel impedeix que Tomàs se suïcidi, Berta és un personatge real i Lino traeix els seus companys. Els estudiants que es queixen de la pregunta “trampa” han marcat com a correcta l’afirmació que la Berta és un personatge real, però no és la que es correspon en la correcció.

Això ha desfermat una forta polèmica entorn de l’examen, ja que hi ha hagut alumnes que fins i tot han dit que els seus professors els havien dit a classe que el personatge era real. La interpretació oficial, és a dir, la de la correcció de la prova, és que la Berta és en realitat el subconscient i no pas un personatge real de l’obra.