Any rere any, la Selectivitat es converteix en un repte decisiu per a milers d’estudiants. Tot i els canvis en els temaris i les propostes d’exercicis, hi ha preguntes que, gairebé com si fossin un clàssic, es repeteixen amb certa freqüència als exàmens. Tant en assignatures com Llengua Catalana, Història o Filosofia, alguns temes semblen tenir més presència que d’altres. Però, quines són exactament aquestes preguntes recurrents?
Recorda que la clau perquè tot surti bé és repassar tot el temari que has estudiat al batxillerat, però sempre pots fer servir aquest article per repassar amb més profunditat aquells temes que tenen més possibilitats d’aparèixer.
En les proves de Llengua Catalana i Castellana, per exemple, la part de literatura és imprevisible, amb temes que s’alternen d’any en any i fan difícil encertar. En canvi, en l’anàlisi textual hi ha una clara tendència: gairebé sempre hi apareix un text d’opinió o periodístic, extret o adaptat de mitjans com El Periódico, Ara o Catalunya Press, que s’alterna amb un fragment literari d’autors com Josep Pla o Montserrat Roig.
En Història, els temes varien segons la comunitat autònoma. A nivell estatal, es repeteixen sovint qüestions sobre la Constitució de 1812, el Desastre de 1898 o esdeveniments vinculats a Isabel II, el carlisme, la Guerra Civil i el franquisme. A Catalunya, però, el franquisme ha estat el tema més recurrent en els últims anys, seguit per la Restauració, la Segona República, la Transició i el catalanisme polític.
Pel que fa a Història de la Filosofia, tot i que l’examen combina preguntes sobre textos i qüestions teòriques, hi ha autors que dominen les convocatòries: Sòcrates, Plató, Aristòtil, Descartes, Hume i Kant són els noms que més vegades han aparegut en la darrera dècada.
Finalment, en Física, hi ha exercicis pràcticament assegurats: problemes sobre el camp gravitatori, òptica (amb miralls o lents), desintegracions radioactives i camps magnètics formen part del paisatge habitual de l’examen.
.jpg)
