Basada en el primer llargmetratge animat de la companyia de Walt Disney el 1937, la pel·lícula explica la història d’una jove que es veu obligada a fugar-se de la reina – la seva madrastra – ja que aquesta està gelosa de la seva bellesa i planeja acabar amb la seva vida. Marc Webb signa aquest ‘remake’ que compta amb Rachel Zegler, Gal Gadot o Andrew Burnap, entre el repartiment.
Dirigit per Alex San Martín, el film se centra en l’Hugo, un home destrossat que acaba de deixar la relació amb la seva parella, qui considerava l’amor de la seva vida. Amb l’únic objectiu de recuperar l’amor, es proposa aprendre a tocar el piano durant un any amb l’ajuda de la seva veïna, la Nerea. Tot i això, el destí li ha preparat un camí totalment diferent del que ell espera.
La Karoline és una jove que treballa en una fàbrica, mentre lluita per sobreviure en la ciutat de Copenhaguen, després de la Primera Guerra Mundial. Quan la fan fora de la feina, embarassada i sense tenir cap lloc on anar, coneix la Dagmar, una carismàtica dona que dirigeix una agència d’adopció clandestina. La Karoline accepta treballar-hi, establint una forta connexió amb la Dagmar, fins que descobreix la incomode veritat que s’amaga darrere del seu negoci. Dirigit per Magnus von Horn, el film arriba en català.
En Nate és un home introvertit i calmat que neix amb un trastorn genètic que li impedeix sentir dolor físic. Malgrat porta una vida discreta i solitària, tot això fa un gir quan segresten la seva parella durant un atracament violent al banc. Sense por d’allò que li pugui passar, el protagonista s’embarca en una perillosa missió per salvar-la, que el portarà a enfrontar-se amb perillosos criminals.
Borja Cobega dirigeix una comèdia ambientada en una perifèria obrera de Bilbao a finals dels anys vuitanta, on un equip infantil de gimnàstica es prepara per participar en un campionat internacional. Davant la impossibilitat de les mares, seran els pares – gens interessats en el viatge ni en l’esport - qui hauran d’acompanyar les seves filles a Berlín. Quim Gutiérrez, Juan Diego Botto, Iñaki Ardanaz i Mikel Losada formen part del repartiment.
El film es basa en la història de dos personatges reals: Vito Genovese i Frank Costello, els dos d’origen italià. El biopic signat per Barry Levinson explica com van ascendir als llocs més rellevants del món del crim organitzat, operant principalment als Estats Units, i competint entre ells i enfrontant les dues famílies. La pel·lícula compta amb les interpretacions de Robert De Niro, Debra Messing i Cosmo Jarvis.
Quan la Kathryn – casada amb en George Woodhouse, un llegendari agent d’intel·ligència - és acusada de traïció, el seu món fa un gir. Mentre les proves existents sembla que l’hagin de condemnar, en George ha de decidir entre el país o la seva dona. Atrapat entre intrigues i secrets, s’endinsa en una carrera per descobrir la veritat, on cada elecció pot posar en joc la seva vida i la seva reputació.
La pel·lícula, dirigida per Julio Medem, narra la història de l’Octavio i l’Adela, nascuts en dos pobles veïns el dia que es proclama la II República, un moment històric que marca l’inici de les seves vida, sense que ells ho sàpiguen. Així, des del primer dia el seu destí queda lligat, a través de vuit moments clau durant els noranta anys de la seva existència, durant els quals també es mostra com canvia Espanya.
En Jérémie és un jove que torna al seu poble natal de Saint-Martial per assistir al funeral d’en Jean-Pierre, el seu antic responsable. En arribar, opta per quedar-se uns dies allà, a casa de la seva dona, amb la intenció de retrobar-se amb antics records i amics de la infància. El que havia de ser una breu estada, es converteix en una experiència carregada de misteri i tensió.
David Allen estrena un documental en que una parella decideix arriscar-ho tot per salvar la seva finca de 400 anys en un dels experiments més importants de reconstrucció ecològica a Europa, que garanteixi un futur pel medi ambient.
El documental d’Emilio Fonseca explora la relació entre la vida salvatge i la humanitat, centrant-se en la presència i l’absència del llop ibèric a Galícia i Portugal. Ho fa a través d’imatges carregades de mitologia, extermini i mites populars, per tal de posar el focus en aquells rastres encara presents, i també en el seu entorn.