Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
 

Lara i Rai, segona part

[Primera part aquí]

Els dies després d’aquella conversa per WhatsApp van ser un autèntic malson... i alhora una temptació deliciosa. La Lara i el Rai intentaven fer veure que res havia passat, però sabien perfectament que aquella tensió ja no desapareixeria.

Cada cop que es creuaven una història a Instagram, cada vegada que un dels dos escrivia un missatge innocent, per dins sentien el foc cremant.

Havien de posar distància. Era el més sensat al tenir parella tots dos. Però el problema era que cap dels dos volia ser sensat.

Va passar el que havia de passar. Un divendres a la tarda, la Lara va sortir de l'institut i va quedar amb les amigues per prendre alguna cosa. Però quan va entrar al bar on sempre anava, es va trobar amb uns ulls que ja li eren massa coneguts.

El Rai estava allà.

Es van mirar, i en aquell instant no va caldre cap paraula. Només una certesa: s’acabaven d’esgotar totes les excuses.

—No em diguis que també has quedat aquí... —va dir la Lara, amb una mitja rialla, sabent perfectament que la situació era un complet despropòsit.

—Casualitat? —va contestar en Rai, aixecant una cella amb aquella mirada que la feia sentir atrapada.

Van acabar asseguts junts, oblidant qualsevol pla que poguessin tenir aquella tarda. La conversa fluïa entre mirades carregades de tensió, moviments subtils de les mans sobre la taula, la manera com els seus genolls es fregaven de tant en tant, fent que un calfred els recorrés el cos.

Era com un joc. Un joc perillós que no sabien com aturar.

La nit es va anar fent més fosca, i tot es va anar fent més intens. Quan la Lara es va passar la llengua pels llavis, com si fos un gest casual, en Rai va sentir que explotava per dins.

—Deixa de fer això... —va murmurar, abaixant la mirada als seus llavis.

—Fer què? —va respondre ella, amb innocència fingida.

En Rai va recolzar els colzes a la taula, apropant-se més.

—Jugar amb mi.

La Lara va riure, però es va mossegar el llavi. Va inspirar profundament abans de fer la pregunta que flotava en l’ambient des de feia dies.

—Vols que marxem d’aquí?

Silenci. Només les pupil·les dilatades d’en Rai i el tic nerviós de la seva mandíbula.

—Sí.

Aquella resposta ho va desencadenar tot.

Van sortir del bar i van caminar uns carrers sense dir res. Les seves mans s’anaven fregant sense voler, creant una anticipació que els consumia. No sabien exactament cap a on anaven, però ho sabien perfectament alhora.

Quan van girar per un carreró una mica més fosc, en Rai es va aturar de cop i va estirar la Lara cap a ell. Els seus cossos es van encaixar com si ho haguessin fet mil vegades abans.

Es van mirar un segon, respirant-se de prop.

I llavors, la Lara va fer el pas que tots dos estaven esperant.

El petó va ser intens, frenètic, ple de desig. Els seus llavis es buscaven amb urgència, com si portessin massa temps reprimint-se. Les mans del Rai li van agafar la cintura amb força, mentre la Lara l’envoltava pel coll, atrapant-lo més a prop, sense deixar cap espai entre els seus cossos.

Els batecs anaven accelerats. Els sospirs es convertien en petits gemecs continguts. La Lara va notar com en Rai li acaronava l’esquena amb les puntes dels dits, fent-la tremolar.

—No hauria d’estar passant això... —va murmurar ell contra els seus llavis.

—Però està passant.

I en aquell instant, ja no va haver-hi més paraules.

Van buscar un lloc discret, allunyat de mirades, on poguessin donar-se el que ja no podien negar que desitjaven. En Rai la va recolzar contra una paret, i la Lara va llançar el cap enrere quan els seus llavis van començar a recórrer-li el coll. Les seves mans es colaven sota la seva roba, fent camins de foc a la pell.

Cada toc era una promesa trencada.

Cada carícia era una frontera creuada.

Cada petó era la confirmació que allò no havia estat només paraules per WhatsApp.

Va ser ràpid i intens, com una tempesta que portava massa temps retenint-se. Els cossos es van trobar en un ball de desig incontrolable, deixant-se portar pel que realment volien.

Es van asseure a l'herba, entre uns arbres, segurs que estaven sols. Mentre es feien petons a la boca i al coll, la Lara es va asseure sobre el Rai i van començar a fregar-se els genitals, amb la roba, però la Lara notant el penis dur del Rai. El Rai mentrestant li va pujar la samarreta, li va començar a menjar els pits i agafar-li fort el cul.

Ella estava sense respiració. Van canviar de posició, es van treure els pantalons i la roba interior. El Rai es va estirar, la Lara es va posar sobre seu, li va començar a llepar el penis, primer amb la llengua fent una pressió suau, després amb els llavis, i estimulant-li la part baixa del penis amb la mà. Quan el Rai tenia el penis més dur que mai, la Lara va pujar, es van mirar fixament els dos, sentint una connexió brutal. El Rai es va posar un preservatiu i va introduir, poc a poc, el penis dins la Lara. Notant-la, amb calma, asseborint el moment. Ella li feia petons a la boca i el coll, ell li amassava el cul amb passió.

Ella va fer un esglai de plaer, ell es va córrer. Van quedar-se en silenci, recuperant la respiració, mirant-se amb un somriure entre culpable i satisfet. Però al cap d'una estona, el Rai li va dir:

—Ha quedat una cosa pendent.

El Rai va masturbar la Lara amb les mans, amb la llengua, amb els llavis, amb tot el seu ser. La Lara anava més molla que mai. I també va experimentar, per primera vegada, un orgasme compartit.

—Ara sí que no hi ha volta enrere... —va dir la Lara, passant-se els dits pels cabells despentinats.

—Crec que mai hi va haver volta enrere. Només ho estàvem intentant fingir.

I sabien que era cert.

El problema era: què farien ara?

Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una segona part! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!