.jpg)
La Idoia és calba des que té un any, però el seu entorn no ho sap. A la Júlia la van fer fora de la feina el dia que es va treure la perruca. La Jihane té una doble vida. A la Montse li van caure els cabells en 24 dies. Quan la Núria vivia al carrer només tenia el seu mocador. A la Clàudia i als seus pares mai no els van advertir dels efectes secundaris del tractament.
Potser creus que és impossible pensar que al teu costat hi ha una dona ocultant aquest secret, però encara més que siguin milers a tot el món. És com si durant segles hagués existit una norma social no escrita per la qual es prohibís que les dones fossin calbes.
Precisament sobre això parla el documental ‘Mujeres Calvas’, on es dona veu a set dones que viuen l’alopècia. Totes elles parlen des del més íntim per explicar la caiguda, la recerca desesperada per recuperar els cabells, l’ocultació o l’assetjament, però també mostren la seva fortalesa per canviar la manera com fins ara es viu aquesta condició.
El documental s’estrena oficialment aquest dijous, 6 de març, als Cinemes Girona de Barcelona i va rebre el Premi a les Lluites i Drets de les Dones al Porto Femme International Film. El projecte neix de la necessitat personal de la directora, Sandra Román, de visibilitzar com aquesta condició travessa la vida de milers de nenes i dones. “Cap nena o dona no hauria de viure aquest procés desinformada i molt menys sola”, diu Román qui afegeix que “és important mostrar que no hi ha res de què avergonyir-se o amagar-se”.
El documental ens ajuda a reflexionar sobre aquest cas concret. I és que actualment vivim en un món que ens bombardeja constantment amb imatges de com hauríem de ser, com hauríem de veure’ns i fins i tot com hauríem de pensar. Però, i si en comptes de lluitar per encaixar en aquests ideals, aprenguéssim a abraçar allò que ens fa únics? Acceptar-nos no significa resignar-nos, sinó entendre que cada característica, cada diferència i cada “imperfecció” són part del que ens fa especial.
Quan deixem de veure’ns com un projecte a modificar i comencem a valorar-nos tal com som, descobrirem que la veritable força no està a intentar canviar-nos, sinó en treballar per estimar-nos tal com som.
