Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
 

Janis i Andreu, segona part

[Llegeix la primera part aquí]

L’endemà de la nit al bar, la Janis es va llevar amb son i el cap tèrbol, però alhora amb el record viu del que havia passat amb l’Andreu. El petó, el desig, les mirades... Li havia agradat. MOLT. Però ara venia la part interessant: tornar-se a veure i descobrir què passava després d’una nit tan carregada de tensió.

Va agafar la corretja d’en Rocco i va anar al parc com cada matí, sense saber si el trobaria. Però, quan va girar la cantonada, allà estava ell. Amb unes ulleres de sol grosses, l’Andreu caminava lentament, com si li costés arrencar el dia. El seu border collie, en Max, saltava animat al seu voltant, però ell semblava encara intentant processar l’existència. Que fort, com podien haver coincidit en el mateix moment?

La Janis es va acostar amb un somriure mig divertit.

—Això és la cara d’un tio que està pagant les conseqüències d'una nit llarga o només és impressió meva?

L’Andreu va aixecar les ulleres de sol just per deixar veure els seus ulls mig tancats.

—Confirma-ho tu mateixa. M’estic maleïnt algunes decisions de la nit d’ahir. Però... el petó no.

La Janis es va mossegar el llavi, notant un formigueig per tot el cos.

—Jo tampoc.

Es van quedar uns segons mirant-se, amb els gossos jugant entre ells al seu voltant. Era un moment estranyament còmode. La tensió de la nit anterior no havia desaparegut, però ara hi havia un component més suau, més íntim.

—Vols caminar una estona? —va proposar ell.

—Sí, però només si prometem que no parlarem de la ressaca.

Van riure i van començar a passejar pel parc. La conversa, que al principi va girar entorn dels gossos i de com havien dormit de malament, va començar a endinsar-se en altres temes. Els somriures juganers es van convertir en mirades més profundes. Van parlar de la seva vida, de les seves aspiracions, de què volien fer en el futur. Sense adonar-se’n, s’havien allunyat de la zona més concorreguda del parc i caminaven per un camí tranquil, només ells dos, mentre el sol del matí els escalfava la pell.

—Saps? —va dir l’Andreu, parant-se un moment i mirant-la de costat—. Just aquest cap de setmana tinc casa lliure. Els meus pares són fora. Si vols, et podria convidar a dinar.

La Janis va aixecar una cella.

—Mmm... això sembla una trampa per aprofitar-te de la meva debilitat per la pasta?

—Definitivament sí. I faré uns espaguetis a la carbonara que et faran oblidar la ressaca.

—D’acord, però si la carbonara no és autèntica i li poses nata, marxo.

L’Andreu es va posar una mà al cor, fent-se el ferit.

—Quina poca fe. Ara sí que m’esforçaré perquè sigui la millor carbonara que hagis tastat mai.

Quan van arribar a casa de l'Andreu, la Janis es va sorprendre de com de còmoda es va sentir de seguida. La casa tenia aquella aroma de llar, de lloc on t’hi quedaries hores sense pressa.

Mentre l'Andreu es posava a cuinar, la Janis es va asseure a la barra de la cuina, observant-lo. Li agradava veure com es movia, amb aquella seguretat tranquil·la, remenant la paella i controlant la cocció de la pasta.

—No et posaràs un davantal? —va bromejar ella.

—No vull perdre atractiu.

La Janis va riure i va recolzar el cap a la mà, simplement gaudint del moment. I quan li va posar el plat al davant, va haver d’admetre que la carbonara era una obra mestra.

—D’acord... —va dir després de tastar-la—. Tens un talent ocult.

—Podria dir el mateix de tu.

—Ah sí? I quin és el meu talent ocult?

L'Andreu la va mirar fixament i va dir:

—Encendre’m només amb la teva presència.

La frase va quedar penjada a l’aire, fent que la temperatura de la sala pugés de cop. La Janis es va humitejar els llavis, sentint que la tensió de la nit anterior tornava. Només ells dos, en un espai privat, amb una connexió que ja no necessitava excuses. I sí, van fer-se un petó. Però aquest cop va ser tendre, lent, amorós.

Quan van acabar de dinar, l’Andreu va proposar veure una peli al sofà. Però tots dos sabien que la pel·lícula era només una excusa.

Es van asseure junts, primer amb una distància prudencial, però a mesura que passaven els minuts, la Janis va acabar recolzant el cap a la seva espatlla. L’Andreu va somriure i li va passar el braç per darrere. Va ser un gest suau, però la manera com el cos d’ella es va arrepenjar al seu li va dir tot el que necessitava saber.

—Janis...

—Sí?

Ella va aixecar la mirada, i ell li va fer un petó.

Aquesta vegada no hi havia timidesa, ni dubtes. Els seus llavis es van buscar amb una urgència continguda, les mans de l’Andreu van resseguir-li la cintura i la Janis es va girar sobre ell, quedant a sobre seu. El petó va anar creixent en intensitat, i aviat les seves mans van començar a explorar-se sense pressa, com si volguessin memoritzar cada centímetre de pell.

La Janis li va treure la samarreta, i l’Andreu va fer el mateix amb ella. L’aire entre ells estava carregat de tensió. Tot es va tornar més càlid, més profund, més necessari. Es feien petons com si haguessin estat esperant aquell moment des del primer cop que es van veure al parc.

Amb cada petó, cada carícia, es desfeien de les barreres que quedaven entre ells. La Janis, que estava a sobre l'Albert, mentre li feia petons al coll, li va dir a l'orella:

— Necessito dir-te que mai ho he fet amb ningú.

L'Andreu va apartar-se lleugerament, la va mirar als ulls i li va respondre:

— I m'és igual si tampoc ho vols fer amb mi. Farem només el que els dos desitgem. Així que, tu marques el ritme i els límits.

La Janis va respirar fent un sospir d'alleujament i va seguir fent li petons, cada cop més apassionats. De cop va notar com el penis de l'Andreu es posava duríssim. Això la va encendre més i no va poder evitar baixar una de les mans cap al seu paquet. Notar-lo tan dur sota la seva vulva li estava donant molt plaer. Per sentir-ho encara més, li va descordar els texans i ella es va apartar pujar el vestit. Només amb roba interior, les sensacions eren increïbles. El clítoris de la Janis es fregava amb lentitud i intensitat sobre el penis de l'Andreu i al cap de res va començar a gemir de plaer, fins que va tenir un orgasme.

— Uau, Janis. M'encantes. — va dir l'Andreu.

Es van abraçar fort l'Andreu va afegir: — Com vols continuar?

La Janis, súper posada en el moment present, li va acabar de treure la roba a l'Andreu i li va començar a fer una palla. Per ajudar-se, es va llepar la mà amb saliva i va seguir estimulant-li el penis. Poc a poc, amb suavitat però amb fermesa.

Aquest cop va ser l'Andreu qui va perdre la noció del temps i de l'espai, i amb els ulls tancats, s'agafava al cul de la Janis mentre ella el masturbava. Va passar molt poca estona, de seguida l'Andreu es va córrer. Les panxes de tots dos van quedar molles de semen, però no els va importar. Es van abraçar fort durant molta, moooolta estona.

I després, fent-se petons sense parar, van anar a la dutxa a netejar-se i seguir donant-se plaer amb les mans i els llavis.
 

Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una història nova! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!