Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.

Miki i Clara, segona part

[Llegeix la primera part aquí]

Després d’aquella nit de Cap d’Any, en Miki va sortir de la festa amb el cor accelerat i un regust a adrenalina. La Clara li havia regirat les emocions, però entre la música, la gent i l’eufòria, cap dels dos no es va recordar de fer el més simple: intercanviar-se els números de mòbil.

Els dies següents, en Miki va intentar buscar-la a les xarxes socials. Va teclejar “Clara” mil vegades, mirant diferents perfils de noies de Reus i buscant entre els amics dels amics. Va buscar per ubicació i amb hashtags: “Reus”, “Cap d’Any”, “festa”... però tot va ser inútil. Es va sentir frustrat quan va descobrir que la Clara, senzillament, no tenia presència en cap xarxa. Se la imaginava lliure de la dependència virtual, però alhora li sabia greu no saber com trobar-la.

La Nit de Reis
Van passar uns dies, i en Miki va decidir anar amb uns amics a un concert organitzat per la nit de Reis, en una sala de la ciutat. L’ambient era festiu, amb gent preparant-se per a la Cavalcada, i el carrer era ple de llums, nens emocionats i tothom fent plans per a l’endemà. Quan en Miki va entrar a la sala, no va poder evitar recordar la nit de Cap d’Any, aquella sensació a l’estómac… i, de sobte, va passar: va veure la Clara, parlant amb una amiga, ben a prop de l’escenari.

Al principi no s’ho podia creure. Va dubtar si cridar-la o acostar-s’hi, però la necessitat de tornar a sentir aquell calfred el va empènyer endavant. Quan la Clara el va veure, els seus ulls es van il·luminar amb la mateixa força amb què ho van fer la nit que es van conèixer. Va somriure, mig sorpresa, mig encantada.

—No em puc creure que ens tornem a trobar així —va dir ell, amb un to més alleujat del que volia aparentar—. Pensava que ja t’havia perdut per sempre.

—Ni jo. No tinc xarxes socials, però m’hauria agradat trobar una manera de localitzar-te… —va admetre ella, amb un somriure mig culpable.

Sense més paraules, es van abraçar. El concert va passar com si fos un decorat de fons: la música i les llums acompanyaven el moment, però per a ells només existia aquella coincidència que els feia retrobar-se.

El dia de Reis
L’endemà, després de dinars familiars i la il·lusió típica dels regals de Reis, la Clara es va trobar sola a casa, amb el mòbil a la mà. Aquesta vegada no va voler perdre l’oportunitat: li va enviar un missatge a en Miki —ara ja tenien els números— convidant-lo a passar la tarda-vespre amb ella.

—Clara: “Estic sola a casa. Vols venir? Porto jo el tortell, però hauries de portar tu la xocolata. ;)”
—Miki: “Ni m’ho penso. Surto ara mateix.”

No van trigar gaire a trobar-se al sofà de la Clara, parlant primer de coses trivials, entre mossegades de tortell i la dolçor de la xocolata. Però a mesura que la conversa avançava, recordaven la passió continguda d’aquelles nits passades. Les seves mirades s’anaven tornant més intenses, les rialles més properes. Fins que, sense planificar-ho, els seus llavis es van trobar en un petó lent i profund, carregat de ganes.

La tensió va anar creixent. En Miki li tocava els cabells amb delicadesa, i la Clara li acariciava la nuca, sense deixar de fer-se petons. Les mans van resseguir malucs i esquenes, descobrint cadascun el cos de l’altre. L’ambient era càlid, segur, íntim. Cap dels dos tenia pressa. La Clara va guiar-lo cap a la seva habitació, i allà, deixant enrere vergonyes i dubtes, van compartir la seva primera relació amb tota la passió que duien setmanes acumulant.

En Miki, li va demanar que sobretot es comuniquessin, que farien només el que tinguessin ganes de fer. La Clara va assentir amb el cap, amb ulls d'agraïment i li va començar a treure la roba, poc a poc. Era just la segona vegada que compartia un moment així amb algú i estava una mica nerviosa. Però amb ell se sentia molt segura. És per això que al baixar-li els pantalons al Miki, li va ficar les mans sobre els calçotets, fent una lleugera pressió sobre el seu penis. Va notar com el penis del Miki es posava encara més dur, i a l'instant a ella se li va mullar les calcetes. El va fer seure al llit, li va baixar també els calçotetes i li va començar a llepar el penis i a masturbar-lo amb les mans. A fora feia fred, però en Miki començava a suar. 

—Clara, para, para, paraaa — Va deixar anar el Miki suspirant.
—Què passa? no t'agrada? — va preguntar la Clara.
—Què va, tot el contrari, m'està agradant massa i encara no em vull córrer.

La Clara va somriure alleujada, es va aixecar, es van estirar tots dos al llit i va deixar que el Miki agafés la iniciativa. Ell li va treure els sostenidors a la Clara, tocant-li els pits amb sensualitat mentre li feia petons al coll. Va anar baixant poc a poc, fins a treure-li les calcetes entre les mans i la boca. Les calcetes estaven ben molles i ella començava a notar una escalfor entre les cames que li feia sentir ganes de notar el penis del Miki dintre seu. 

—Té, posa-te'l, vull que me la fiquis ja— Va dir la Clara mentre li donava el condó al Miki.

El Miki, sense poder deixar de mirar-la, es va posar el preservatiu, la va abraçar, li va fer un petó intens i amorós i li va introduir suaument el penis. Els dos van fer un gemec de plaer, notant l'escalfor i la pell suau dels seus cossos. I van començar a moure els malucs, trobant el ritme adequat, anant alhora, al compàs. Mentre el Miki la penetrava, la Clara es tocava el clítoris amb els dits per augmentar el plaer. Gràcies a aquesta masturbació mentre el Miki la penetrava, va tenir un orgasme increïble que va fer explotar també el Miki en una correguda com mai l'havia tingut. Uau, quin regal de Reis. El millor de la història.


Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, en farem de noves! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!