Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.

Miki i Clara

La música era atronadora a la festa de Cap d’Any a Reus. Llums de colors, gent suant, cossos movent-se al mateix ritme frenètic. La Clara es va endinsar en la multitud amb els amics, buscant descarregar tota l’adrenalina acumulada durant l’any. El seu vestit curt i les sabates de taló li donaven seguretat, i ballava com si la nit fos seva.

Però, de sobte, va notar un cop sec. La corretja de la sabata es va trencar, i el calçat va sortir disparat entre les cames de la gent que ballava. La Clara va maleir en silenci, i, sense pensar-s’ho gaire, va començar a saltar sobre un peu, intentant travessar la pista per recuperar la sabata perduda.

A l’altre extrem, en Miki va veure una sabata aterrar als seus peus. Ell i els col·legues reien, apurant les seves copes, quan aquell objecte el va sorprendre. La va agafar i, amb una cella alçada, va alçar el braç per cridar l’atenció de la propietària.

—Ei! A qui li falta… això?

La Clara el va veure: un noi amb un somriure dolç i els cabells despentinats, subjectant la seva sabata com si fos un trofeu. Va fer un parell de saltirons més, però el ritme de la música i els cossos al voltant van acabar per desequilibrar-la. Va perdre l’estabilitat i es va llançar, sense voler, sobre en Miki. Ell va intentar aguantar-la, però també va ensopegar, i tots dos van anar a terra. Les seves mirades es van trobar abans que els cossos xocassin amb el terra dur.

—Perdona… —va deixar anar ella, mig rient, mig avergonyida, però notant la cara encesa tant per l’alcohol com pel contacte fortuït del cos d’ell.

—No pateixis… ara, com a mínim, ja sé de qui és la sabata —va contestar ell, mentre la Clara es recolzava amb les mans al seu pit per incorporar-se.

Durant un instant, van quedar a escassos centímetres, respirant l’un contra l’altre. Sentien la vibració de la música a l’esquena, l’olor de suor i colònia que flotava a l’ambient. Però la calor més intensa provenia de l’electricitat que semblava recórrer-los de cap a peus. Va ser un moment breu i intens, com un llampec.

—Gràcies… necessito la sabata per seguir movent-me, —va bromejar la Clara, tot i que la seva veu tremolava lleugerament.

—Et faré un favor: t’ajudo a posar-te-la —va replicar en Miki, amb un punt d’atreviment.

Sense pensar-s’ho, ell va arrencar un somriure murri i va sostenir la sabata mentre la Clara, encara asseguda a terra, alçava la cama per calçar-se-la. Els dits d’en Miki li van fregant lleument la pell del turmell, i aquell contacte, per efímer que fos, va fer que la Clara sentís una fiblada de calor.

—Sóc la Clara, —va dir, mentre s’incorporaven tots dos, encara somrient.

—Miki. I m’ha encantat això de sortir a ballar i, de cop, acabar a terra amb una desconeguda.

—Qui diu que som desconeguts? Ara ja no, oi?

Van riure, però encara notaven la tensió que flotava al seu voltant. Al voltant seu, la festa seguia: parelles ballant enganxades, amics cridant i brindant, però ells estaven enganxats a aquella sensació de moment compartit. En Miki va apropar-se una mica més, oferint-li la mà perquè s’alcessin definitivament. Quan va sentir la seva pell a la d’ell, la Clara va tancar un segon els ulls, notant com el batec del cor se li accelerava.

—Vols anar a prendre l’aire? —va proposar ell, notant la calor asfixiant del local—. T’he de compensar, encara. Tot i que has estat tu qui has vingut a sobre meu, no?

—Potser sí que et dec una disculpa… —va respondre la Clara, aixecant una cella, amb un somriure còmplice.

—Doncs accepto un ball com a disculpa… però sense caure, eh?

Encara reien quan la música va canviar a un tema més lent i sensual. Sense pensar-s’ho gaire, ell va envoltar la cintura de la Clara amb les mans, i ella li va posar els braços sobre les espatlles. Els cossos es van apropar fins que van notar la respiració de l’altre. Movien els malucs a ritme lent, deixant que la passió momentània els atrapés. Les seves mirades es van creuar, intenses, i sense gaire preàmbul, van acabar besant-se entre els llums parpellejants de la pista.

Va ser un petó breu, però amb la força pròpia d’un moment que podria canviar-ho tot. Quan es van separar, la Clara va notar com la suor li perlava el front, sense saber si era pel ball, per l’emoció o per l’efecte d’aquell petó que encara notava als llavis.

—Bon inici d’any, eh? —va dir en Miki, amb un somriure entre trapella i encuriosit.

—El millor que recordo, —va contestar la Clara, sentint-se encara accelerada, preguntant-se si aquella química explosiva podria allargar-se més enllà d’aquella nit de festa.

I, entre la multitud que seguia ballant al seu voltant, ells es van quedar allà, absorbint la calor i la intensitat del moment, fent-se petons cada cop més apassionats. S'atreien tant que van apretar els seus cossos, amb fermesa, i la Clara va notar un bony dur als malucs. Es va separar, va mirar avall i el Miki estava tan empalmat, que se li veia a cop d'ull. La Clara no va poder evitar posar-li la mà a sobre.

—Vols que m'exploti o què? —va dir el Miki rient.

—Sí, però potser millor ho deixem per un altre dia, no? —va contestar la Clara.

En Miki va assentir, li va fer un altre petó apassionat, i li va passar la mà suaument per la vulva, sobre les mitges. La Clara es va mullar molt i li va demanar el telèfon, assegurant-li al Miki que el 2025 pintava calent.


CONTINUARÀ...

Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb segona part! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!