Els temps canvien, i les cites també. Si abans una trobada romàntica era un moment solemne, gairebé sagrat, ara els centenials li han tret ferro a l’assumpte. Per què invertir tota una tarda o nit en una cita amb algú que, en menys d'una hora, ja saps que no tornaràs a veure? Segons un estudi citat per El País, només necessitem 42 minuts i 29 segons per decidir si aquella persona ens interessa. I aquí neix l’última tendència amorosa: el date stacking, o com organitzar tres cites diferents en una mateixa nit.

La nova estratègia dels joves és clara: menys expectatives i més eficiència. En lloc de posar-hi tota la il·lusió, prefereixen encabir les cites entre altres compromisos. Així eviten la pressió, minimitzen les decepcions i s'estalvien aquella sensació d’haver perdut temps quan no hi ha "feeling". És pràctic, sí. Però també té una altra cara.

Aquesta manera de viure les relacions és fruit d’un món hiperconnectat i ultraràpid. Els joves, criats amb el ritme frenètic de les xarxes socials, tendeixen a traslladar la mateixa impaciència a les seves vides sentimentals. Si un TikTok no t’atrapa en els primers segons, passes al següent vídeo. I si una cita no et convenç en menys d'una hora, ja n'has programat una altra. Però, com alerta la sociòloga Eva Illouz, aquest ritual pot convertir-se en un exercici de desapegament emocional que dificulta connectar de veritat amb algú.

En un món on acumular experiències és la norma, potser la solució no és fer més cites, sinó fer-les millor. Dedicar temps, paciència i atenció a conèixer algú és encara l'única manera de crear connexions profundes. Potser l’autèntica revolució dels centenials no serà viure més de pressa, sinó aprendre a frenar.