Estalviar s’ha convertit en un desafiament monumental per a moltes persones, especialment per als joves, en un món on tot sembla cada vegada més car. Una enquesta espontània realitzada per la consultora financera Silvia Martín al seu perfil d’Instagram ha revelat que, segons la gent entrevistada, es necessiten entre 2.000 i 3.000 euros mensuals per poder estalviar. Això no és el resultat d’un estudi científic, sinó de la realitat que moltes persones viuen diàriament.

Una de les entrevistades ho resumeix així: “Tal com estan les coses, amb tot tan car, penso que mínim necessites 2.000 euros”. Però, què passa quan no arribes a aquesta xifra? Silvia Martín apunta que, amb una bona gestió financera, com ara establir prioritats, programar estalvis automàtics i controlar les despeses, es pot estalviar fins i tot amb ingressos més baixos. Però molts joves ho veuen amb matisos.

La precarietat: molt més que un problema de gestió personal

La realitat és que alguns costos són inevitables. Per exemple, no pots estalviar si necessites pagar la teva salut mental, les despeses dels teus fills o simplement mantenir un mínim de vida social i cultural. Reduir despeses no sempre és suficient perquè el cost de la vida ha pujat a nivells alarmants, especialment en habitatge, energia i alimentació.

La crítica no va dirigida a Martín, sinó a una narrativa que sovint posa tota la responsabilitat sobre les persones i les seves decisions. Com ella mateixa diu, tenir un control dels teus números és clau, però no es pot ignorar que els sous no augmenten al ritme dels preus i que calen canvis estructurals perquè la precarietat deixi de ser la norma.

Els joves no només demanen eines per gestionar millor els seus diners, sinó també polítiques i mesures que garanteixin salaris dignes i un cost de vida més assequible. En el fons, tots volem més que sobreviure: volem viure.