El portal web Landgeist, especialitzat a elaborar gràfics estadístics, ha publicat recentment un estudi basat en dades d’Eurostat que és força descoratjador si vius a Espanya i tens entre 18 i 30 anys.
Atenció: l’edat mitjana en què la joventut pot emancipar-se al nostre país és de 30,4 anys. És a dir, que, en general, i tret que tinguis molta sort, et pots anar oblidant de viure la vintena lliure i independent. El més probable és que passis aquests anys a casa dels pares i amb un compte bancari gairebé buit, sense gairebé recursos per fer el que et vingui de gust. És tan trist que fa pena haver de dir-ho.
És per indignar-se. I molt. Perquè la realitat és ben clara, i segur que la coneixes: el problema de l’emancipació és la precarietat. Perquè encara hi ha molt atur juvenil, perquè els salaris són insuficients i perquè els preus de l’habitatge són aterridors.
Tal com expliquen a Magnet, “en països del nord com Suècia, Dinamarca o Finlàndia hi ha polítiques socials que, gràcies a subvencions educatives i habitatges més accessibles, permeten una independència més precoç”. No és una qüestió cultural. No és que al nord siguin més independents, més valents o més madurs. Aquest discurs és una bajanada reaccionària. O és que tu no t’hauries mudat ja si cobressis 2.500 euros al mes i el lloguer fos de 500? Ja n’hi ha prou de culpabilitzar les noves generacions per problemes que són macroeconòmics, polítics i socials. Perquè no cola. Perquè ningú s’ho creu. I el cansament és monumental.
Però és el que hi ha. A l’altre extrem hi trobem els països del nord d’Europa. Per fer-te una idea, i plorar una mica, a Finlàndia, Suècia i Dinamarca la gent jove s’independitza abans dels 22 anys. Sí, en plena edat universitària. És a dir, ni en les teves millors fantasies. A Noruega i Letònia ho fan abans dels 23, i als Països Baixos, França, Alemanya o el Regne Unit, entre els 23 i els 25 anys. Ara bé, hi ha llocs on la situació és fins i tot pitjor que aquí: a Montenegro cal esperar fins als 33,3 anys, a Macedònia del Nord als 32,1 i a Croàcia als 31,8. Tots ells es troben als Balcans, una de les regions econòmicament menys pròsperes d’Europa.