Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.

Ivet i Ferran, segona part

[llegeix la primera part aquí]

La nit a la Cerdanya era freda, però la Ivet sentia una calor interna que no podia ignorar. Després d’aquell primer petó a les pistes d’esquí, i del segon, encara més intens, al cafè de muntanya, no havia pogut treure’s en Ferran del cap. Desitjava tornar a veure aquell somriure mig murri, aquells ulls brillants de curiositat i aquella presència que la feia sentir viva. Així que, armada de valor i d’una cassola de xocolata calenta, va decidir fer-li una sorpresa. Els tiets d’en Ferran vivien a només un parell de carrers, i aquesta nit, ell estava sol a casa. Unes vacances de Nadal memorables, sens dubte.

Quan ell va obrir la porta, es va trobar la Ivet amb la cassola fumejant a les mans, embolicada amb un abric gruixut i galtes enceses, potser pel fred, potser pels nervis.

—He pensat que potser et venia de gust una mica més de xocolata... —va dir ella, mirant-lo als ulls, amb un somriure ple d’intencions ocultes.

En Ferran va alçar una cella, sorprès. Es va apartar perquè la Ivet entrés, notant com el seu cor s’accelerava. L’interior de la casa era acollidor: llums càlides, una catifa espessa i un sofà que convidava a asseure’s. Un parell d’espelmes i una manta a la butaca completaven un ambient intimista i relaxant.

—Tu i la xocolata teniu una història, eh? —va bromejar ell, traient-se l’abric i mirant com la Ivet es desfeia del seu.
—Potser avui la història serà una mica diferent —va respondre ella, amb un to de veu suau però ferm—.

En Ferran va notar l’electricitat de les seves paraules. Va somriure, acostant-se a ella. La Ivet va servir la xocolata en un parell de tasses. Una olor dolça, densa i reconfortant va omplir l’ambient. Però en comptes de seure simplement a beure, ella va treure una cullereta i la va sucar a la xocolata, deixant que una gota espessa caigués al dors de la seva pròpia mà.

—Què fas? —va preguntar ell, intrigat i divertit.
—Provo un joc nou —va dir la Ivet, acostant-li la mà perquè tastés la xocolata directament de la seva pell.

En Ferran, sense apartar la mirada de la seva, es va inclinar lleugerament i va llepar aquella gota de xocolata amb una suavitat sorprenent. El contacte de la seva llengua, càlida i humida, contra la pell freda de la Ivet, va fer que ella respirés fons, sentint una onada de desig recórrer-li el cos.

—Mmm… boníssima —va murmurar ell, i la Ivet no va poder evitar riure una mica, excitada per la situació.

—Ara et toca a tu —va dir, submergint una altra culleradeta de xocolata i aquesta vegada deixant que gotegés sobre el coll d’en Ferran, just a la base del coll de la seva camisa.

La Ivet es va apropar lentament, i amb molta cura, va recolzar els llavis allà on havia caigut la gota. El gust de la xocolata, dolça i tèbia, es barrejava amb l’olor de la pell d’en Ferran, amb la seva calidesa i el ritme accelerat del seu cor.

—Boníssima, sí… —va repetir la Ivet en veu molt baixa, mirant-lo de prop.

Sense que cap dels dos ho decidís explícitament, van anar deixant la xocolata a llocs estratègics: una gota al dors de la mà de la Ivet, una altra al dit d’en Ferran, una petita taca al coll, a la barbeta, a la vora dels llavis… I cadascuna d’aquestes gotes era llepada, descoberta i assaborida amb paciència, convertint-se en un pretext perfecte per explorar la pell i apropar els seus cossos, lentament i amb una intensitat creixent.

Quan es van adonar, estaven asseguts al sofà, molt a prop, les seves cames entrellaçades, les seves mans recorrent esquenes, costelles i malucs, a través de les capes de roba que, de mica en mica, anaven afluixant. En Ferran li va acariciar la galta, apartant-li els cabells, i la Ivet va sentir que el temps s’aturava. La seva respiració era agitada, però no per falta d’aire, sinó per excés d’emoció.

Sense dir res, van seguir aquest joc de gustos i carícies, intensificant-se a cada petó i a cada llepada de xocolata. Quan les seves boques es van trobar, aquesta vegada sense cap dolçura afegida, van descobrir que no necessitaven res més per fondre’s l'un en l’altre.

La Ivet va deixar que en Ferran li fes petons al coll, notant com els seus llavis dibuixaven un camí suau cap a l’espatlla. Ella, mentrestant, va acaronar-li la nuca i va deixar escapar un petit gemec, mig contingut. 

Quan finalment les peces de roba van començar a caure, una darrera l’altra, no hi havia pressa ni vergonya, només ganes de descobrir-se i compartir-se. En Ferran, amb atreviment però alhora amb cura i respecte, va acaronar les cuixes de la Ivet. Va agafar una mica més de xocolata, li va passar suaument per les angonals i seguidament li va començar a llepar i fer-li petons. Amb gust de xocolata a la boca, va començar a estimular el clítoris de la Ivet amb la llengua i els llavis. La Ivet tenia els ulls tancats pel plaer que sentia, i mentrestant tocava els cabells del Ferran. Gemegava de plaer i li va demanar que seguís així de suau, que era com més li agradava.

Al cap d'uns minuts, la Ivet va tenir un orgasme que la va mullar tota (i aquest cop no era de xocolata). Això va posar el Ferran encara més calent, i ell li va demanar si volia que li fiqués el penis dins, recordant-li que tenia preservatius. La Ivet li va dir que sí, que se'n moria de ganes, però que volia que s'esperés.
 

La Ivet va agafar també una mica de xocolata i li va untar el penis, sense tocar el prepuci. Li va començar a llepar lentament però fent una pressió suau amb la llengua. Un cop havia llepat tota la xocolata, el Ferran tenia el penis dur com el gel i calent com la xocolata. I va ser llavors, quan la Ivet va agafar el preservatiu, li va posar amb les dues mans, es va posar sobre seu, i va començar a introduir el penis poc a poc, amb l'ajuda de les mans. A mesura que el penis entrava dins seu, tots dos van fer un gemec i van tancar els ulls. En Ferran li acariciava l'esquena i li va agafar els malucs. La Ivet duia el ritme, que va començar lent però apassionat i que, poc a poc, es va anar accelerant.

—Ivet, m'encantes, t'ho juro— li va dir el Ferran.
—I tu a mi, tant, que crec que em tornaré a córrer— va dir la Ivet, que havia trobat la posició perfecte per seguir tenint el clítoris estimulat.

I així va ser, la Ivet va fer un esglai més fort que el d'abans, i els seus genitals es van escalfar, mullar i inflar de nou. Es van abraçar, es van girar de posició, en Ferran va tornar a entrar el penis dins la Ivet i, ara sobre seu, va començar a penetrar-la amb cura i passió, ja gairebé fora de sí fins que en pocs segons es va córrer omplint el condó de semen.

Més tard, estirats junts sota la manta, sense dir massa res, es van mirar als ulls. La Ivet va somriure, passant un dit suau pel braç d’en Ferran.

—Qui hauria dit que la xocolata desfeta ens desfaria així a nosaltres? —va murmurar ella.

—Crec que no ha sigut només la xocolata —va respondre ell, fent-li un petó—. Som tu i jo, junts… 

Amb aquestes paraules, i amb la llum tènue de les espelmes, van deixar que la nit seguís el seu curs, convençuts que aquell Nadal, en aquell poble petit de la Cerdanya, seria especial i segur que menys fred ;)

Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb una història nova! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!