Actualment, lligar ja no només vol dir quedar en persona o tenir cites com abans. Des de fa temps que existeixen les aplicacions de cites, però això va a més i recentment ha aparegut la paraula ‘dexting’. Un mot que descriu una mena de relació amorosa, però que es manté només per missatges, sense necessitat de veure’s cara a cara.

Aquesta paraula, que barreja "dating" (tenir una cita) amb "texting" (escriure's missatges). Cada vegada hi ha més joves que trien aquest tipus de relació perquè se senten més còmodes connectant digitalment, ja sigui per missatges, àudios o videotrucades. Així poden viure les emocions de conèixer algú i sentir-se a prop d’aquesta persona, però sense la pressió o la incomoditat que, de vegades, implica quedar en persona.

Aquesta manera de relacionar-se ofereix avantatges per a alguns joves, com ara la possibilitat de ser més honestos, experimentar menys vergonya i mantenir la il·lusió sense la necessitat de quedar físicament. Però també té riscos: es pot crear una connexió idealitzada i evitar la realitat d'una relació cara a cara. Quan només es coneix algú a través de missatges i imatges, es poden construir expectatives o imaginar una personalitat de l’altra persona que potser no es correspon amb la realitat. Els missatges permeten seleccionar i pensar les respostes amb més cura que en una conversa presencial, cosa que pot conduir a una imatge distorsionada de la persona amb qui es parla.

Un altre risc important és la manca de connexió física i emocional real. En les relacions cara a cara, no només es comuniquen les paraules, sinó també el llenguatge corporal, els gestos i el to de veu, que transmeten una gran part de les emocions. En el 'dexting', aquesta part de la comunicació es perd, cosa que fa que la relació sigui, en molts casos, més superficial o limitada, i pot crear frustració quan arriba el moment de traslladar la relació a la vida real.

A més, el 'dexting' pot limitar les habilitats socials en les relacions cara a cara. Mantenir una relació principalment digital pot fer que els joves es tornin menys hàbils a l’hora de gestionar les interaccions en persona, cosa que pot afectar la seva capacitat per comunicar-se de manera efectiva i resoldre conflictes en les relacions reals.