Amb l’aparició d’eines d’intel·ligència artificial (IA), la preocupació a escoles, instituts o inclús al món laboral ha anat augmentant. I és que moltes persones poden fer passar les seves feines per treballs generats amb IA. Una realitat que sembla no tenir límits en alguns sectors i que es fa difícil de controlar.

Les eines d'IA poden ser grans aliades quan es fan servir de manera complementària per investigar, buscar fonts d'informació o fins i tot millorar la redacció. Però, quan es tracta de fer trampes, aquestes eines perden el seu valor educatiu i es converteixen en una solució fàcil que afecta el desenvolupament personal dels estudiants.

És per això que un equip liderat per Sumanth Dathathri i Pushmeet Kohli, membres de Google, han desenvolupat un algoritme que és capaç d’aplicar petites marques d’aigua als documents fets amb intel·ligència artificial. Aquestes marques serien pràcticament invisibles i amb un altre programa permetrien saber quan s’ha fet aquell text amb IA o és realment original.
El sistema introdueix uns petits canvis en el text, detectables estadísticament, però que no s’aprecien fàcilment a l’ull humà i que funcionen com una mena de signatura que pot ser detectada per un software.

El programa, però, és difícil d’implementar, ja que no és tan senzill com afegir una marca d’aigua a una imatge o vídeo. És per això que actualment aquesta eina s’ha llançat en versió beta i continua evolucionant. 

La introducció d'aquests sistemes de detecció marca un canvi en com s’utilitza la tecnologia en el món acadèmic i professional. Les eines de Google i altres empreses tecnològiques seguiran evolucionant per adaptar-se a nous reptes i situacions que plantegi la IA, amb l’objectiu de trobar l’equilibri entre aprofitar els avantatges d’aquestes eines sense que es converteixin en una excusa per evitar l’esforç i la dedicació.