Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
Maria i Kai
El so constant de l’aeroport ho envoltava tot. Entre l’anar i venir de maletes, les converses murmurades, i el xiulet suau dels avions enlairant-se, Maria se sentia com en una bombolla, observant el món que es movia ràpidament al seu voltant. Però ella estava quieta, amb la mirada clavada en una porta de sortida. Aquella era l’última vegada que veuria el Kai abans que marxés. Ell anava a estudiar un trimestre sencer a Itàlia, on vivia la seva tieta. Tot i que tots dos havien intentat mantenir la calma, les últimes setmanes havien estat plenes de pensaments incerts.
La Maria l'havia acompanyat a l'aeroport. Després de 6 mesos de relació estaven més enamorats que mai i ara els tocava separar-se. El Kai caminava cap a ella, amb la mateixa mirada tranquil·la de sempre, però amb un rastre de tristesa als ulls. Quan van estar a prop, ell la va agafar per la cintura i la va abraçar fort, com si no volgués deixar-la anar mai.
—Maria, et trobaré tan a faltar... —va murmurar ell contra el seu coll.
—I jo a tu, Kai... —va respondre ella amb un fil de veu, intentant mantenir-se forta.
Es van quedar així, abraçats durant uns minuts, fins que el Kai va fer una passa enrere per mirar-la als ulls. Maria va notar la seva expressió una mica més relaxada i va decidir trencar la tensió amb un somriure.
—Aniràs a viure una aventura increïble, Kai. A més, el temps passa volant, ja ho veuràs.
—Sí, ho sé... però no puc evitar pensar en tu, en nosaltres. I la distància... —va dir ell, amb una preocupació que no podia amagar.
Maria li va acariciar la cara amb suavitat.
—Jo també tinc por, però ho superarem. Sempre hem sabut que aquest moment arribaria. El més important és que confiem l’un en l’altre.
Ell va assentir, agraït per la seva força. Era una de les coses que més admirava de la Maria: la seva capacitat de veure sempre el costat positiu, de donar suport sense deixar-se arrossegar per la por. Però en aquell moment, la por de la distància seguia present.
Van decidir anar a una zona més apartada de l’aeroport, lluny del tràfec, per tenir una mica de privacitat abans de la seva separació. Es van asseure en un racó amb poques persones, envoltats de grans finestrals que deixaven veure els avions aterrant i enlairant-se.
—No vull que només ens centrem en la por —va dir la Maria amb un somriure—. Vull que recordis aquesta estona com una cosa bonica. Que pensis en nosaltres amb il·lusió, no amb tristesa.
El Kai va mirar-la, meravellat per la seva energia. Va apropar-se a ella, agafant-li la mà amb tendresa.
—Tens raó. No vull que aquesta sigui una nit trista.
Va apropar-se encara més, amb el seu rostre molt a prop del d’ella. La Maria va notar com el seu cor començava a bategar més fort. Tot i la tristesa del moment, aquella proximitat amb el Kai despertava una altra mena d’emoció. Els seus llavis es van trobar en un petó suau, tranquil al principi, però ple de sentiments continguts. Era un petó que barrejava la por a la separació amb la intensitat del moment present, un petó que deia "estic amb tu ara, aquí."
La seva mà va lliscar suaument per la seva esquena, mentre la Maria s’apropava encara més a ell. Sentir la seva calidesa li donava una sensació de seguretat, com si, per un moment, el món quedés quiet. Van seguir fent-se petons, amb una intensitat que anava augmentant, fins que els dos van fer una petita pausa, respirant profundament, mirant-se als ulls.
—Maria, tu em fas sentir segur... —va murmurar ell, la veu una mica trencada per l’emoció—. Estic segur que podem amb això.
Ella va somriure, passant els dits suaument pels seus cabells.
—Jo també ho crec. Però ara mateix... estem junts, aquí. Gaudim d'aquest moment.
Amb aquestes paraules, es van començar a fer petons de nou, però aquesta vegada amb més passió. Els seus cossos s'apropaven més, i aquella barreja d'emoció i desig es feia més palpable. Les mans d’en Kai van baixar lentament cap a la cintura de la Maria, explorant el seu cos amb cura. La Maria, per la seva banda, va resseguir els seus braços, notant la tensió i el desig en els seus músculs.
—Em fa molt de mal pensar que ens haurem de separar tan aviat —va dir la Maria amb la respiració una mica agitada.
—Ja ho sé —va respondre ell, amb els seus llavis a prop del seu coll—. Però també em fa sentir viu, perquè sé que ens tornarem a trobar.
Van seguir fent-se més i més petons, explorant-se amb més intensitat, però sempre amb aquella complicitat i respecte que havien construït des del primer dia. El desig els envaïa cada cop més, i eren conscients que estaven en un lloc apartat però alhora públic i que podia passar algú en qualsevol moment. Així que la cosa no es podria desmadrar més del compte, ja havien tingut tot el dia d'ahir per fer l'amor. Però no podien, eren com dos imans. Els seus cossos s'atreien d'una manera bestial.
—Kai, et puc tocar una mica abans de dir-te a adéu?— va dir la Maria amb ganes i alhora amb una mica de timidesa.
—Uau, em fa por que ens pillin però jo també et vull tocar a tu. Em poses TANT.—
—D'acord espera, agafa la manta que portes per l'avió i ens tapem les cames.—
—Uuuf, no saps lo calent que m'està posant això.—
Van riure els dos i es van tapar les cames i la cintura amb la manta. Es van començar a fer petons lents però molt més intensos, d'aquells que t'atrapen i el món desapareix. Es van descordar els pantalons mútuament, baixant la bragueta, descordant els botons... Els dits de l'un i de l'altre van baixar fins a tocar-se els genitals. En Kai ja sabia com li agradava a la Maria, perquè sempre s'havien comunicat molt. Així que tenia clar que movent els dits sobre el seu clítoris fent cercles suaus, ella acabaria tenint un orgasme segur. I sí, cada cop estava més calenta.
La Maria també sabia com tocar en Kai perquè es corrés, i en aquell moment la tenia tan, taaan dura.
—Kai, segur que et vols córrer? No vull que ho mullem tot—
—Sí, siusplau. Espera, agafa mocadors de la meva bossa que me'ls poso just sobre el penis a sota la manta. —
Van seguir masturbant-se, mirant de reüll que no aparegués ningú. Els dos premien fort els llavis per no fer soroll i feien moviments discrets per no cridar l'atenció. I van tenir sort que van estar sols i tranquils tota l'estona.
— aaaah — va gemir la Maria amb veu baixa.
En Kai va notar les contraccions de la seva vagina, tot i tenir els dits a fora el clítoris.
—Joder Maria m'encantes—
I en Kai es va córrer també, mullant els mocadors de paper i una mica la manta.
Es van abraçar en una abraçada d'amor tan sincer i profund, que van confirmar-se que l'espera valdria la pena.
—T'estimo infinit i t'esperaré aquí. Estigues tranquil i gaudeix a tope l'experiència.—
—Maria, ets el millor que m'ha passat. Espera'm, sí. Sempre seràs el millor motiu per tornar. T'estimo infinit.—
CONTINUARÀ...
Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb segona part! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!
