Disclaimer: El cervell és l'òrgan sexual més poderós de tots. És només amb bona salut mental, comunicació i assertivitat que podem gaudir de la nostra sexualitat. En un món d'immediatesa i bombardeig constant d'imatges, entrenar el múscul del cervell en la sexualitat és fonamental per a millorar les nostres experiències sexoafectives.
Àlex i Berta
Era una nit de finals d’estiu, una d’aquelles nits on l’aire encara feia olor de calor, però amb una brisa que anunciava l’arribada de la tardor. L'Àlex havia anat a una festa al jardí d’una casa amb els seus amics, com feien sovint abans que comencés el curs. La música sonava de fons, i les llums de colors il·luminaven l’espai amb un ambient càlid i festiu. La majoria de gent estava ballant, rient o fent-se fotos, mentre alguns altres xerraven asseguts al voltant d’una piscina il·luminada.
L'Àlex no estava segur si volia quedar-se gaire estona. Les festes no eren el seu ambient preferit, però sempre acabava anant-hi per no perdre’s res. Mentre passejava pel jardí, buscant una mica de calma, la va veure: la Berta. Estava recolzada contra una paret, parlant amb una amiga, però els seus ulls es van creuar per un segon.
La coneixia de feia temps, havien coincidit en algunes festes d’amics comuns, però mai no havien tingut una conversa que passés d’unes paraules. La Berta era decidida, extrovertida i sempre semblava segura de si mateixa. A l'Àlex li havia cridat l’atenció des del primer dia que la va veure, però mai no havia fet cap pas, sobretot perquè no volia semblar forçat ni pressionar res.
Al cap d’uns minuts, va veure com la Berta es quedava sola, la seva amiga s’havia allunyat per saludar algú. En aquell moment, va sentir una barreja de nervis i entusiasme. Amb el cor bategant, es va acostar.
—Ei, hola, Berta! —va dir amb un somriure—. Com estàs?
La Berta va alçar la mirada i el va reconèixer de seguida.
—Àlex! Ei, què tal? No sabia que havies vingut —va respondre ella, somrient—. Estic bé, només prenent una mica d’aire abans de tornar a la festa.
Es van quedar parlant una estona sobre coses superficials: l’estiu, els amics en comú, les festes a les quals havien anat... Però a mesura que la conversa avançava, va sorgir una connexió més profunda. L'Àlex es va adonar que la Berta no era només la noia confiada que sempre veia envoltada de gent; era també reflexiva, divertida i genuïna.
Es va anar creant una química subtil entre ells. Entre rialles i bromes, els seus cossos es van acostar de manera gairebé imperceptible. La Berta va agafar una mica d’aigua del seu got i va esquitxar-lo per provocar una mica.
—Vas molt fort, eh? —va dir l'Àlex, rient mentre es passava la mà pels cabells humits.
—És per refrescar-te! Fa calor! —va respondre ella, somrient amb picardia.
Després d’uns minuts més de conversa, la Berta va mirar-lo amb un to més seriós però tranquil.
—Àlex, m’ho estic passant bé parlant amb tu. Et sembla si sortim d’aquí i fem una volta pel barri?
Ell va sentir un formigueig al pit, sorprès i emocionat. Va assentir sense dubtar-ho.
—Sí, és clar. M’encantaria.
Van sortir de la festa junts i van començar a caminar pels carrers tranquils del barri, allunyats del soroll i la música. L’ambient era fresc, i la nit tenia una llum especial sota els fanals. Van parlar de les seves vides, dels seus somnis, de les coses que els preocupaven. A mesura que la nit avançava, l'Àlex va començar a notar una connexió encara més intensa amb ella.
Finalment, es van aturar en un parc petit. La Berta es va asseure en un banc i l'Àlex es va asseure al seu costat. Les paraules es van anar apagant i, durant un moment, només es van mirar als ulls, sentint el pes d’aquell moment, sabent que alguna cosa estava a punt de passar.
—Tinc una pregunta… —va dir l'Àlex amb una veu suau—. Puc fer-te un petó?
La Berta va somriure, agraïda per la seva manera de preguntar, pel respecte que demostrava. Va assentir lleument.
—Ja estàs tardant
Els seus llavis es van trobar en un petó dolç i tranquil. No va ser un petó precipitat ni impulsiu, sinó ple de calma i de complicitat. Quan es van separar, es van quedar mirant-se, sense necessitat de paraules. Sabien que aquell petó havia canviat les coses entre ells.
—Gràcies per preguntar —va dir la Berta amb un somriure—. No tothom ho fa.
L'Àlex va somriure de tornada, amb una barreja de timidesa i satisfacció.
—Crec que és important. Vull que ens sentim còmodes.
La Berta va agafar-li la mà suaument.
—Jo també ho vull. Et faria sentir còmode que et toqui per sobre els pantalons?
—Ja estàs tardant - va dir l'Àlex rient i alhora amb un somriure provocador.
La Berta va començar a fer-li petons al coll i mentrestant va anar resseguint el seu pit i la seva panxa fins a arribar a la bragueta dels texans. Va notar que l'Àlex la tenia dura, MOLT DURA.
—Hòstia, Àlex. Si tenia dubtes de si t'agradava, ja no les tinc. -va dir la Berta rient.
El sentit de l'humor i la seguretat que desprenia la Berta, era el que més li agradava a l'Àlex. Per això no va poder evitar riure suaument, fer-la seure sobre les seves cames i apretar-la ben fort contra el seu cos.
Ara la Berta notava el paquet de l'Àlex sota la seva vulva, i això els va posar encara més calents. Van començar a refregar-se l'un amb l'altre, canviant el ritme i la intensitat. Mentrestant es feien petons lents i apassionats. El plaer creixia cada cop més mentre feien
petting en aquell parc silenciós i fosc. Els gemecs començaven a escapar-se i finalment la Berta es va córrer. Es van quedar abraçats en silenci, fins que la Berta va dir:
— Et vols córrer tu també?
— Vull, però no vull mullar els pantalons ara mateix. Et sembla si ho deixem pendent? Així tenim una excusa per tornar-nos a veure ;)
— Em sembla perfecte, a la propera vull que et corris sobre meu. — va dir la Berta.
I es van tornar a fer petons i abraçades.
CONTINUARÀ...
Missatge de la redacció: Si veiem que aquesta història té moltes visites, tornarem amb segona part! Comparteix-la amb les teves amigues i amics!
