Les formes tradicionals de relació estan sent qüestionades i transformades constantment. La monogàmia, que durant segles ha estat la norma predominant, i la poligàmia, una pràctica més minoritària, però existent, no són les úniques opcions per a les persones que cerquen formes alternatives de viure l'amor i la companyia. Una nova tendència emergeix: l'agàmia.

L'agàmia, un terme relativament recent, fa referència a la decisió conscient de no establir cap tipus de relació amorosa, sexual o afectiva que impliqui un compromís exclusiu amb una altra persona o un conjunt de persones. A diferència de la solteria, l'agàmia no implica necessàriament l'absència d'activitat sexual o d'interacció afectiva, sinó que se centra en la no dependència de l'altre dins d'una estructura formal o compromesa.

Les persones partidàries de l'agàmia defensen que l'amor no és un sentiment, sinó una ideologia que indica com han de ser les seves relacions. Creuen que les relacions de parella són innecessàries, però això no significa que no es relacionin. Simplement, posen en dubte l'enamorament perquè creuen que no els permet racionalitzar, sinó que els crea expectatives il·legítimes.

L'agàmia no té una forma única de manifestació; pot variar significativament d'una persona a una altra. Algunes persones poden optar per tenir múltiples relacions sense un compromís a llarg termini, mentre que altres poden preferir mantenir una vida plenament autònoma, on les connexions emocionals no es tradueixen en un vincle formal o exclusiu.

Com passa amb qualsevol nou moviment social, l'agàmia ha generat debat. Alguns l'acusen de ser una moda passatgera, mentre que altres la defensen com una opció legítima i necessària en un món cada vegada més canviant i divers. A mesura que més persones s'interessen per aquesta manera de viure, és probable que l'agàmia segueixi guanyant visibilitat i acceptació, enriquint encara més el panorama de les relacions humanes en la societat contemporània.