Després de la Covid-19 s’ha accentuat la preocupació per la salut mental de la joventut de Catalunya. De fet, les dades d’atenció a la salut mental i les taxes de conductes suïcides mostren un augment entre aquest grup poblacional.

El més preocupant és que els problemes de salut mental que sorgeixen en la joventut poden cronificar-se en etapes posteriors. Per tant, és essencial incidir en els factors que afecten la salut mental i emocional de la població jove des d’una perspectiva integral.

Segons l’informe del Govern, “Salut mental, joventut i desigualtats”, els resultats mostren que fins a un 31,2% del col·lectiu entre 15 i 34 anys pateixen malestar emocional. Si ens centrem només en els homes joves, la prevalença de malestar emocional es redueix fins al 24%, mentre que augmenta fins al 38,8% en el cas de les dones. Pel que fa a l’edat, les persones de 30 a 34 anys reporten malestar emocional en el 25,6% dels casos, un percentatge que augmenta fins al 30,3% en la franja de 25 a 29 anys, i fins al 36,7% entre els 20 i els 24 anys.

Què produeix aquest malestar emocional? Doncs l’informe indica que en gran manera aquest estat els produeixen factors econòmics, laborals i residencials. S’ha identificat que els retards per tenir autonomia pròpia entre els joves contribueix al malestar. La precarietat laboral també influeix i ho fa encara més entre les dones.

En definitiva, els resultats d’aquest estudi posen de manifest una situació alarmant que requereixen intervencions i polítiques públiques per abordar la salut mental i emocional entre els joves.