De la feina a casa, de l’escola a casa o de la universitat a casa. Si haguessis de resumir ràpidament el teu dia a dia potser seria una cosa així. A efectes pràctics podríem dir que et passes la majoria del temps de la feina/escola i a la llar. 

Això pot fer que molts dies et sentis sol/a o que els teus dies no tinguin res de diferent. Aquí és on entra el terme de ‘el tercer lloc’. El terme "tercer lloc" va ser encunyat pel sociòleg urbà Ray Oldenburg en el seu llibre "The Great Good Place" (1989). Segons Oldenburg, els primers dos llocs són la llar i la feina, mentre que el tercer lloc és qualsevol espai on la gent es reuneix per socialitzar de manera informal i relaxada.  

Aquest es refereix a aquells espais públics informals com parcs, jardins o bars, en definitiva, llocs on passa part de la teva vida social. Tot i que semblen llocs que no són rellevants, el cert és que són clau per desenvolupar la nostra vida social. Els tercers llocs són crucials per al benestar individual i comunitari. Ofereixen un espai on les persones poden desconnectar de les tensions del treball i la llar, reforçar vincles socials i sentir-se part d'una comunitat més àmplia. En un món on la tecnologia sovint substitueix les interaccions cara a cara, aquests espais esdevenen més necessaris que mai per fomentar la cohesió social i la salut mental.

Les característiques del ‘tercer lloc’

Però perquè pugui anomenar-se ‘tercer lloc’ ha de complir algunes característiques. Primerament, ha d’estar ocupat normalment per les mateixes persones, ha de tenir com a principal objectiu el de reunir-se i interactuar, i ha de tenir una sensació de familiaritat, que et sentis com còmode, és a dir, que estigui lliure de jerarquies.

Tot i que molta gent cregui que amb les xarxes socials es pugui generar la mateixa sensació, és imprescindible que el ‘tercer lloc’ sigui físic. El motiu és que la interacció cara a cara genera una calidesa i que la realitat virtual no té.