Corea del Nord manté unes polítiques summament estrictes pel que fa a la difusió de contingut televisiu. No fer cas a les normes pot comportar càstigs inhumans o fins i tot la mort. De fet, això és el que està passant recentment amb el consum de K-Dramas.

Però, què són els K-Dramas? Són com les conegudes telenovel·les, però en versió sud-coreana i que cada cop tenen més popularitat, de fet han arribat a plataformes com Netflix. Aquest tipus de contingut ha anat creixent i consumir-lo a Corea del Nord pot traduir-se en càstigs i fins i tot la mort.

Són diversos els mitjans de comunicació de Corea del Sud, com Chosun TV i Korea JoongAng Daily, els que assenyalen que aproximadament uns 30 estudiants de secundària han estat assassinats a trets i en públic la setmana passada per veure aquest tipus de sèries.
Des de Corea del Sud no s’ha donat cap informació institucional al respecte, però els mitjans assenyalen que un funcionari anònim del Ministeri d’Unificació de Corea del Sud va informar els periodistes que “és conegut àmpliament que les autoritats nord-coreanes controlen estrictament i castiguen severament qui se salta la llei”.

De fet, una d’aquestes lleis és coneguda com la ‘Llei del rebuig de la Ideologia i la Cultura Reaccionàries de Corea del Nord” amb la qual es prohibeix a les persones a difondre cap contingut originat a Corea del Sud, els Estats Units o el Japó.

Són diversos els estudis que assenyalen casos similars. Segons un informe del Secretariat General de les Nacions Unides de 2022, un home va ser assassinat després de consumir contingut digital de Corea del Sud. Un altre informe de 2024 sobre els drets humans a Corea del Nord, afirma que els mòbils són revisats periòdicament per detectar “llenguatge a l’estil sud-coreà”.
De fet, a principis d’aquest mateix any, es va publicar un vídeo en què es pot veure dos adolescents condemnats a 12 anys de treballs forçosos per veure un vídeo de K-Pop.

Tot i l’existència de tots aquests informes, el govern de Corea del Nord ha negat que es produeixin execucions públiques en el país i asseguren que l’última va ser el 1992.