El terme "ecoista" està guanyant popularitat en els cercles psicològics com una característica de personalitat que contrasta marcadament amb el narcisisme. 

Aquest terme deriva del mite entre Eco i Narcís. Aquest últim era un adolescent que enamorava moltes dones. Eco va ser una d’elles, una nimfa condemnada a repetir únicament les últimes paraules que escoltava. Aquest mite simbolitza el caràcter ecoista, on la persona tendeix a desplaçar-se a un segon pla, suprimint les seves necessitats i desitjos per complaure els altres.

Segons un estudi de l’Institut de Psicologia Aplicada de Catalunya, les persones ecoistes solen evitar l'atenció, rebutjar elogis i sentir-se incòmodes en situacions en què són el centre d'atenció. Aquestes persones sovint posen les necessitats dels altres per davant de les seves pròpies, evitant qualsevol situació que pugui ser interpretada com a egoista o egocèntrica.

Els investigadors destaquen que, a diferència dels narcisistes, que busquen constantment l'admiració i la validació externa, els ecoistes temen aquesta atenció i prefereixen passar desapercebuts. Aquesta tendència a evitar l'atenció pot derivar en una manca de reconeixement i una autopercepció disminuïda. Mentre que els narcisistes tenen una necessitat patològica de ser valorats i admirats, els ecoistes poden tenir dificultats per reconèixer i acceptar les seves pròpies necessitats i mèrits.

Narcisistes i ecoistes: són compatibles?

Els experts suggereixen que, paradoxalment, aquestes personalitats poden coexistir en relacions interpersonals. L'ecoista, amb la seva predisposició a posar els altres per davant, pot complementar el desig del narcisista d'atenció i admiració. No obstant això, aquesta dinàmica pot resultar desequilibrada i tòxica, amb l'ecoista sacrificant-se constantment per satisfer el narcisista, la qual cosa pot portar a una dependència emocional i un esgotament psicològic.