.jpg)
Durant molt de temps, la tradició japonesa ha estat influenciada per diferents corrents espirituals com el budisme o el taoisme, entre d’altres. Això l’ha enriquit i l’ha caracteritzat per la seva espiritualitat i mètodes per afrontar els desafiaments de la vida.
Una de les tècniques més conegudes de la filosofia japonesa és el ‘kintsugi’, que ve de la paraula ‘kin’ (vermell) i ‘tsugi’ (unir o reparar). Alguns, però, la coneixen com la “reparació de la ceràmica trencada” o “la bellesa de les cicatrius”.
La tècnica explica que les coses poden ser inclús més boniques després d’haver-se trencat, és a dir, destaca la bellesa de la imperfecció. Per això fan servir la ceràmica com a metàfora d’una cosa que es trenca i que, per molt que intentis enganxar-la, mai aconseguiràs que tingui el seu aspecte inicial. Tot i això, sí que podràs aconseguir que tingui la seva funció.
En els seus inicis, els artesans van desenvolupar la tècnica del ‘kintsugi’, que consisteix a reparar la ceràmica trencada amb una mena líquid especial que es barrejava amb pols d’or. Quan s'assecava es podia veure que la superfície estava trencada i que era una peça reparada.
Doncs bé, el psicòleg estatunidenc Mark Travers, va treure tres idees d’aquesta tècnica que poden servir per cuidar les relacions. La primera de tot és la de celebrar la imperfecció: “En lloc d’esperar ser impecable, és important reconèixer que cap relació és perfecta i cal integrar els defectes com a part de la identitat de la nostra parella”. De fet, si busques fugir de les relacions mínimament “imperfecte” acabaràs fugint de tothom. La vida no és com a les pel·lícules.
La segona idea és l’amor per la mateixa reparació. “La reparació de la ceràmica és igual de meticulosa que la de les relacions, exigeix paciència, esforç i dedicació”.
Finalment, destaca la idea de transformació com un procés positiu. Segons Travers, “abraçar la transformació implica permetre que cada individu evolucioni de manera independent i acceptar els canvis que tenen lloc amb el temps”.
