L’enamorament és un procés purament biològic en el que entren en joc un pilot de processos hormonals. Això és així perquè durant cents de milers d’anys d’evolució biològica han donat lloc a aquest fenomen pura i exclusivament per facilitar la reproducció.
És per això que té sentit que
un cop una relació s’ha consolidat, aquesta primera etapa d’unió entre dues persones deixa de ser útil. De fet els experts/es asseguren que
l’enamorament dura un màxim d’un any quan dues persones conviuen i comparteixen vida i compromís.
Durant l’enamorament posem molta atenció en la imatge que donem a l’altra persona, però això amb el temps ja no és així. Quan la relació s’ha consolidat i ens coneixem amb les llums i les ombres, és important que hi hagi molt més perquè una relació segueixi endavant: un projecte a futur en comú, un benefici mutu en qualsevol aspecte…
I bàsicament aquesta és la resposta:
ens desenamorem perquè és impossible no fer-ho. Estem biològicament programats/des per enamorar-nos però també per desenamorar-nos. La bona notícia? Que passada aquesta fase inicial és quan es pot començar a construir un amor sòlid i durador ;)
