La responsabilitat afectiva consisteix a
tenir en compte els sentiments dels altres i també els teus. Sovint confonem això amb haver de quedar amb tothom i esforçar-nos per no fer mal a ningú, però hi ha vegades que cal ser egoista.
Per exemple, imagina que li agrades molt a una persona i t'escriu cada dia, vol saber què estàs fent a cada moment, insisteix a quedar amb tu... Per molt que senti coses per tu i que el teu rebuig li pugui fer mal, el millor és deixar clars els teus límits. Aleshores estaràs tenint responsabilitat afectiva, ja que
estaràs cuidant-te a tu i estaràs deixant clares les coses a l'altra persona, impedint que segueixi alimentant els seus sentiments.
El mateix passa quan estàs coneixent a una persona que no et deixa clares les seves intencions. Al principi pots callar i intentar "fluir", però al final li hauràs de dir el que penses. Potser no busqueu el mateix i, per molt que dir-li
pugui significar que això vostre acabarà, ho has de fer tant per tu com per ell/a.
En aquest aspecte, cal tenir present que també s'ha de tenir responsabilitat afectiva amb un mateix/a. A vegades se'ns oblida, però és igual o més d'important. I, sobretot,
cal delimitar les actituds que no són responsabilitat afectiva com, per exemple, aguantar amb la teva parella perquè no vols que ho passi malament si la deixes.
