L'ajustament diàdic de les parelles és un concepte que va llançar l'any 1976 el sociòleg sud-africà Graham Spanier. Avui dia continua funcionant i és molt útil per avaluar fins a quin punt una parella encaixa o què cal fer per aconseguir-ho.
A l'inici d'una relació, les coses solen ser molt fàcils. No hi ha malentesos i us poseu d'acord en tot. Però, a mesura que es va consolidant, van apareixent els problemes. Comences a veure comportaments de l'altra persona que no coneixies i que no t'agraden. Per això Spainer va crear un
barem que permet veure com es compenetren els membres d'una parella.
Per saber si hi ha un ajustament diàdic en la parella cal fixar-se en si hi ha diferències problemàtiques entre els membres.
L'any 2001 es va publicar un test que dividia en quatre escales l'adaptació de la parella.
- El consens, que avalua com d'acord està la parella en aspectes essencials com l'ús del temps lliure, la religió i la gestió dels diners.
- La satisfacció mesura la intenció o el desig d'acabar la relació.
- L'expressió afectiva mesura les mostres d'afecte, incloent-hi la intimitat i la sexualitat.
- La cohesió mesura la coincidència en interessos individuals com els hobbies.
Gràcies a un test de 32 preguntes amb una puntuació predeterminada les parelles poden veure quin és el seu ajustament diàdic i si encaixen o no. Serveix per fer una
radiografia de com està la relació en un moment determinat i també per saber com estan els membres de la parella a nivell individual. En tot cas, és important tenir en compte que l'ajustament diàdic és una cosa que es construeix.
