Tots hem tingut un déjà-vu algun cop a la vida. Hem sentit que ja hem viscut abans una experiència i que l'estem revivint, com si haguéssim tornat al passat per un moment. Durant dècades aquesta sensació va ser inexplicable, però el filòsof Émilie Boirac va trobar una explicació l'any 1876.
Un grup d'investigadores de la Universitat Estatal de Colorado van replicar aquesta experiència en un estudi gràcies a la realitat virtual. Es van basar en "una hipòtesi antiga que suggeria que
un déjà-vu passa quan hi ha una semblança espacial entre una escena actual i una escena no recordada a la teva memòria".
Així doncs, van submergir als participants de l'estudi en escenaris molt similars entre ells fins a aconseguir que tinguessin un déjà-vu. La conclusió va ser que
aquesta experiència té lloc quan la similitud entre un espai i un altre no és prou intensa com perquè es reconegui la semblança. És a dir, si ets capaç de relacionar la similitud d'un espai o experiència amb una altra de concreta, no tindràs un déjà vú.
Hi ha molts factors que poden contribuir a fer que una escena o una situació et resultin familiars. La il·luminació, els aromes, el to de veu...
Si tot això provoca una sensació de similitud dèbil, probablement tindràs un déjà-vu.
