Segurament alguna vegada heu sentit parlar de la "petite mort" (la petita mort), un concepte que fa referència a l'estat de desmai o defalliment que senten
algunes persones amb vagina després d'haver arribat a l'orgasme.
Per a molts es tracta
només d'un mite, però existeixen evidències científiques per defensar que aquest fenomen potser sí que és real.
Primer de tot cal aclarir que quan s'ha arribat a l'orgamse, les persones viuen un període refractari, un estadi cerebral que provoca
un estat d'hipersensibilitat, relaxació i somnolència. Ara bé, hi ha qui ho experimenta tan intensament que després del clímax nota com una mena de desmai: la "petite mort".
Hi ha alguns estudis que han analitzat aquest moment amb diverses proves de seguiment de l'activitat cerebral.
El que succeeix és que les terminacions nervioses de la zona estimulada a intensitat i ritme alts envien tants impulsos al cervell que l'amígdala, el cerebel... comencen a alliberar dopamina, endorfines i oxitocina.
Quan es dona l'orgasme, el cervell posa tot el seu focus en això i s'inhibeix la zona frontal, la de la consciència. És a dir, no és que l'orgasme disminueixi l'activitat cerebral i per això es produeix el desmai, sinó tot el contrari.
Hi ha tanta activitat que prioritza l'atenció al plaer sobre la consciència. Creus que has experimentat mai la "petite mort"?
