El poliamor solitari fa referència a aquelles persones que estan obertes a
tenir diverses relacions de manera simultània sense necessitat de tenir una "parella principal" amb qui es comprometen per sobre de totes les altres parelles.
Les persones que opten per aquest tipus de relacions
poden veure's a elles mateixes com la seva parella principal i no tenen la necessitat de viure les etapes típiques d'una relació com independitzar-se junts, tenir finances comunes, casar-se o tenir fills. És a dir, per a ells el més important és la seva autonomia i no permetran que cap de les seves relacions sigui el centre de les seves vides.
Segons l'educadora i terapeuta sexual Liz Powell, la majoria de persones partidàries d'una relació poliamorosa sí que volen tenir una parella principal i només un percentatge molt petit opta pel poliamor solitari. En general, les persones que opten per aquest tipus d'amor
valoren molt la seva independència i la posen per sobre de totes les seves relacions. Per exemple, un pare solter que prioritza els seus fills per sobre les altres relacions podria ser un poliamor solitari.
Per tant, les persones poliamoroses solitàries
busquen allunyar-se de l'estructura heteronormativa del matrimoni i viure les relacions d'una manera molt diferent, sense etapes marcades. Són persones que tenen cites, viuen experiències amb altres persones i satisfan les seves necessitats, però garantint la seva autonomia en tot moment.
