“Doctora, vull veure’m igual que quan em poso aquest filtre”, aquesta frase s’ha sentit molt sovint últimament en consultes de centres de cirurgia estètica. Has sentit parlar del trastorn anomenat “snapchat dismorfia”? Porta el nom d’aquesta popular xarxa social perquè és un trastorn que ha aparegut de la mà dels filtres facials, que van tenir un gran “boom” amb l’aparició de Snapchat.
Aquest trastorn és d’autopercepció, es defineix com l’obsessió de voler-se assemblar a les “selfies” amb filtre. Sembla una tonteria, però realment és molt perillós i cada cop afecta a més persones joves.
Segons l’enquesta “Consumer Beauty Insights” d’Allergan Aesthetics, un 95% dels espanyols/es canviaria alguna cosa del seu físic.
El 68% canviarien alguna cosa de la seva cara, el 65% l’abdomen i el 47% la pell. De fet, el percentatge de persones que es fan tractaments mèdico-estètics no para d’augmentar i ja hi ha un 35,9% de la població que s’hi han sotmès.
Una altra dada important a remarcar és que
ha augmentat un 24% el número de pacients d’entre 18 i 24 anys que recorren a medicina estètica.
El tema és que l’ús de filtres té un impacte directe en l’autopercepció i l’auotestima, creant, fins i tot, addicció. Varis estudis demostren que l’ús continuat de filtres, sobretot quan hi ha falta de maduresa i problemes d’autoestima, pot generar una obsessió o compulsió per trobar “solucions” amb intervencions estètiques.
Si creus que pateixes problemes d’autoestima en aquest sentit, et recomanem que abans de recórrer a les intervencions, puguis treballar-los al costat d’un/a professional de la psicologia. Som tots i totes preciosos/es, amb filtres i sense!
