Ja fa temps que a
Adolescents.cat vam activar les indirectes. Una secció on tothom podia llençar un missatge de manera anònima a persones del seu entorn o el seu dia a dia. Seguint amb la mateixa filosofia, ara
us proposem fer arribar aquestes indirectes als vostres «crush». Potser és algú que coneixes i va al mateix institut que tu, però un «crush» pot ser aquella persona amb qui vas coincidir a la cua d'un McDonald's, us vau mirar, us vau somriure, però no us vau dir res. I ara, clar, necessites saber qui és!
Versió sense playbuzz
Noi, 18 anys
Fa poc que ens coneixem. Ella és més petita i des del primer dia que la vaig veure vaig tenir un fletxazo. Sincerament, no puc deixar de pensar en ella. M’agradaria que si ho veus m’enviïs una foto del cotxe que ens agradaria tenir de grans. Amb això ho dic tot. Divendres millor dia de la setmana.
Noia, 16 anys
Et vaig veure al concert d'Ítaca a les Decennals. Ets un noi ros amb els cabells arrissats i jo vaig perdre el mòbil i tu em vas ajudar a buscar-lo. Des de llavors no paro de pensar en tu.
Noia, 15 anys
Ens vam veure el passat dijous 3 de febrer al bus que passa per l’Avinguda de la carretera de Barcelona a Viladecans. Estic escrivint això encara que segurament no ho vegis perquè no et conec de res només de vista. Portaves un jersei de color vermell amb unes lletres blanques i jo una dessuadora de color lila claret. Vam establir contacte visual bastant fort. Eres una noia alteta i anaves amb la teva amiga. Jo, sola i al final del bus. Vaig haver de baixar abans de poder demanar-te l'insta. Si em reconeixes si us plau respon vaig estar tota la tarda pensant en tu.
Noi, 17 anys
Et conec de tota la vida. Hem tingut algun rotllo però res serio i m’encantes. Ets alt, ros, amb els ulls més bonics que he vist. Sempre vas amb roba ampla i el teu nom comença per la Z i té tres lletres (escurçat). Feia temps que no ens veiem i vam coincidir a la renfe. Vaia viatge em vas donar, el recordaré sempre, tu te’n recordes?
Noi, 17 anys
Ens vam conèixer per primer cop a la UAB. A tots dos ens molen els jocs de taula/rol, sortir a caminar, escriure poemes... Segur que si llegeixes això saps qui sóc. Tinc moltes ganes de conèixer-te més i tornar a veure't en persona. Perquè la connexió que tinc amb tu no l'he tingut amb ningú altre.
Noia, 18 anys
Estiuegem al mateix poble i ens coneixem des que érem molt petits. De peques jugàvem sempre junts, però a la que vam començar a créixer ens vam deixar de parlar perquè ens feia vergonya encara no sé per quina raó. Des de fa un parell d'anys ens tornem a portar bastant bé i sempre que podem quedem. El que no saps és que el sento per tu no és només una amistat i crec que per part teva tampoc, ja que molts cops t'he pillat mirant-me i tu també m'has pillat a mi. Si saps qui sóc, si us plau, diga'm alguna cosa.
Noia, 17 anys
No crec que arribis a veure mai aquest missatge. Vaig arribar nova el curs passat a l'Institut. No hem tingut gaires converses, però des de mitjans del trimestre passat les nostres mirades s'han creuat forces vegades durant moltes classes. He arribat a pensar que et semblo interessant, i fins i tot que t'agrado, però no estic segura i tampoc acabo de tenir clar si m'agrades. El nostre institut està al Vallès i el teu nom comença per P.
