Com explica Gisell Chavasco (psicòloga i sexòloga) a la revista Psicología y Mente, “vivim en una societat en la que ho comptabilitzem tot i establim jerarquies per a tot: per exemple, en les amistats, hi ha les persones saludades, les conegudes, les amigues llunyanes, les amigues properes i les millors amigues, i podríem seguir creant categories”.
Doncs bé, en les relacions i la sexualitat també tenim tendència a establir “fases”: senyals d’atracció, primer contacte, petons, preliminars, sexe, dir t’estimo…
L’experta ens planteja una situació:
- Ho heu fet ja?
- No, bé sí, o no… no ho sé… ens vam fer petons i ens vam tocar, jo vaig tenir un orgasme, però no vam fer més… això compta com haver-ho fet?
Segur que més d’un cop has tingut aquest dubte o un de similar. Per què tenim tanta confusió? Doncs perquè dividir mentalment les relacions sexuals en fases ens fa creure que hi ha certes coses que han de passar o que hi ha un ordre o protocol a seguir: preliminars, coit i orgasme.
El sexe és un procés en el que nosaltres decidim quan s’acaba, l’orgasme no marca el final. A més, el sexe és un intercanvi d’intimitat, desig i plaer i hi tenen cabuda totes les pràctiques.
Els preliminars NO existeixen. Per què? Doncs perquè no s’ha d’arribar a cap lloc, no s’ha de fer res prèviament i tot forma part de la relació sexual.
El coit o penetració no sempre s’ha de donar i això no significa que no hi hagi hagut sexe. Per això ja no té cap sentit el concepte de virginitat.
L’orgasme és fantàstic, sí. Però pot ser-hi o no ser-hi, l’important és gaudir de tota la relació sexual sense obsessionar-nos amb l’orgasme com una meta a la que arribar. Això ens treurà molta pressió.
“Així doncs, des del primer petó fins a l’última mirada, tot és sexe”
, diu Gisell Chavasco.
Una sessió intensa de petons és sexe, jugar despullats i fer-vos carícies és sexe, masturbar-vos mútuament, és sexe.
