El Dia de Sant Valentí s’ha convertit en una data per celebrar l’amor. Ara bé, l’origen d’aquesta tradició no té massa a veure amb l’enamorament, de fet és bastant fosca.
Segons apunta el National Geographic, els historiadors situen l’origen de Sant Valentí en l'antiga Roma, en la celebració de les lupercales. Durant
aquestes festes diversos homes es reunien en una cova sagrada i, seguint la tradició, sacrificaven una cabra. Els nens agafaven trossos de la pell de l’animal mort i sortien al carrer a assotar les dones per, suposadament, incentivar la seva fertilitat.
Una altra teoria remunta l'origen de Sant Valentí a una festa romana anomenada Juno Februata, en la qual era costum que els homes triessin el nom de la seva parella extraient-lo d’una caixa amb diversos papers. D’aquestes unions sexuals temporals de vegades n’acabaven sortint matrimonis.
El personatge de Sant Valentí
Ara bé la història del personatge de Sant Valentí és diferent i sí que té més relació amb l’amor. El seu origen també se situa a Roma, concretament al segle III, quan l'emperador Claudi II el Gòtic va prohibir per llei que els joves es casessin perquè així poguessin allistar-se a l'exèrcit. En no estar d'acord amb aquesta norma, un jove sacerdot anomenat Valentí
va decidir desafiar la prohibició i va començar a celebrar matrimonis en secret entre joves enamorats.
Quan el van descobrir, va ser arrestat i tancat en una masmorra. Finalment, el 14 de febrer de l'any 269 va ser lapidat i decapitat. Segles després, aquesta data va ser declarada com el dia del seu martiri i amb els anys ha anat evolucionant
fins a convertir-se en la Festa dels Enamorats.
