El
Tribunal Suprem ha ratificat aquest dimarts
la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a un 25% de l'ensenyament en castellà a l'escola.
El Suprem es fa seus els arguments del TSJC que sosté que el castellà és "residual" i ordena a la
Generalitat que prengui mesures per tal que tots els alumnes rebin de manera "efectiva i immediata" l'ensenyament mitjançant "la utilització vehicular normal de les dues llengües oficials en els percentatges que es determini", que en el cas del castellà hauria de ser d'un mínim del 25%.
A la pràctica, això vol dir que s'haurà de fer una altra classe en castellà, més enllà de l'assignatura de Llengua Castellana. En una roda de premsa aquesta tarda, els consellers
Josep González Cambray i
Natàlia Garriga han fet una crida a blindar el model d'immersió lingüística i han denunciat el que consideren un nou "atac" a l'escola catalana.
Cambray ha demanat als centres i als professors que continuïn treballant com sempre i ha fet una crida a mantenir el model d'immersió.
El castellà no és residual a l'escola
Fins ara hi ha hagut poques dades sobre l'ús del català a l'escola, però fa unes setmanes els departaments d'Educació i Cultura van fer un retrat de la realitat lingüística als centres educatius de Catalunya i una de les conclusions que es pot extreure és que el castellà no hi és residual. A contrari, la situació per al català no és bona. Les dades apunten que l'evolució de l'ús del català de l'alumnat per dirigir-se al professorat ha baixat.
Entre 2006 i 2021, els alumnes que utilitzen el català sempre o gairebé sempre per adreçar-se als professors ha caigut del 56% al 39,4%. El mateix passa amb l'ús del català en les activitats en grup: en els últims quinze anys, s'ha passat d'un 67,8% a un 20,7%. I com parla el professorat a l'aula? Els docents que usen sempre o gairebé sempre el català cau del 63,7% al 46,8%, menys de la meitat.
A les universitats, el problema també hi és.
