Com cada dimecres, arriba una nova edició dels secrets més profunds dels adolescents.
Versió sense playbuzz
Noia, 14 anys
Quan era més petita m'agradava una nena de la classe. El més fort és que vaig escriure el seu nom amb cors pel voltant a tots el mobles de l'habitació jajaja.
Noia, 15 anys
Des que era petita el meu somni ha estat tenir un canal a YouTube, però la meva mare no em deixava i a part em feia vergonya que tothom ho pogués veure. Era un somni tan frustrat que quan tenia com uns 7/8 anys vaig començar a fer veure que gravava vídeos. Bàsicament parlava sola, però com si hi hagués algú. S’ha convertit en un vici i encara que he intentat deixar de fer-ho a dia d'avui encara ho faig. Em sento loca parlant amb "gent invisible".
Noia, 16 anys
Em poso molt calenta a la classe de mitologia. De vegades em toco pensant que sóc una deessa de l'olimp i que m'ho munto amb els déus. No sé per què, però em posa moltíssim.
Noia, 14 anys
Un dia estàvem fent un examen, em va entrar un apreton i els lavabos estaven tancats. Vaig sortir el pati i vaig cagar allà a darrere d'un mur. Després tothom va veure la merda, però ningú sap que era meva.
Noia, 16 anys
Sempre que surto de festa al llarg de la nit vaig gravant notes de veu amb el mòbil de les coses que vaig fent, perquè així l'endemà les escolto i ho recordo tot. A part, crec que serà un record que m’agradarà tenir quan sigui gran (ja sé que és una mica friki).
Noi, 17 anys
A l'estiu els meus pares van anar de viatge i vaig convidar la meva nòvia. Ho vam fer molt salvatge al llit dels meus pares perquè ens donava morbo i es va trencar. Com que no sabia quina excusa donar, vaig pensar de tallar el cable de la làmpada que hi ha sobre el llit per simular que havia caigut. Els meus pares encara no entenen com aquella làmpada d'Ikea els va poder aixafar el llit.
Noi, 16 anys
Li vaig fer una carta d'amor a la noia que m'agrada i vaig anar expressament a casa seva per deixar-li a la bústia. La veig cada dia a l'insti i em moro de ganes de saber si l’ha arribat a llegir i si sap qui sóc. Tinc pensat dir-li que he estat jo, però em fa vergonya…