Es diu que la indústria de la moda i la bellesa mai havia generat tants diners com ara. El cert, però,
és que el negoci dels productes estètics fa anys que funciona i sempre ha estat molt rendible per les companyies.
Els estereotips i els cànons de bellesa de cada època han fet que la població
hagi arribat a consumir articles que fins i tot eren perjudicials per a la seva salut.
Així ho explica Zachary Margolis al seu compte de TikTok "
Offbeat History"
on comparteix algunes de les tendències històriques de bellesa més sorprenents "i fosques".
Versió sense playbuzz
Al segle XIX algunes dones utilitzaven una espècie de sabó fet d'arsènic –un verí- per blanquejar i uniformar el cutis. Alguns dels efectes secundaris eren calvície, epilèpsia i càncer.
A l'Edat Mitjana el front es considerava una de les parts més boniques del rostre d'una dona. Per tal de ressaltar-lo, es va posar de moda treure's les pestanyes i depilar-se per complet les celles.
Al segle XVII les dones feien servir mantega de porc per donar forma als seus cabells o perruques. L'olor atreia els animals, com ara les rates. Per protegir-se, moltes d'elles dormien al voltant d'una espècie de gàbia.
El 1936 Isabella Gilbert es va inventar el creador de clotets -els típics sots que els apareixen a algunes persones quan riuren-. Una màquina que feia pressió sobre les galtes per tal de marcar dos forats. Per sort el seu invent no va funcionar.
En la França anterior a la revolució estava de moda que es marquessin les venes. Algunes persones se les pintaven de color blavós per fer-les més visibles. Altres, molt més macabres, utilitzaven sangoneres perquè se'ls marquessin.
