Segur que en alguna ocasió, encara que sigui comptada, hauràs pensat en com seria de meravellosa la vida a The Bridgerton. Ni que sigui pels vestits preciosos, els privilegis de la classe aristòcrata i viure una història d'amor tan autèntica i dramàtica com la de la Daphne i en Simon. Adolescent, sentim dir-te que, malgrat que algunes parts de la sèrie eren reals, les que potser t'agradarien més no són del tot fidels al període històric. Com hagués estat la vida real de Daphne Bridgerton?
El mercat dels casaments
Primer factor com a mínim interessant: Lady Whistledown, el butlletí setmanal amb el gossip més important de Londres, segurament hauria estat real. La sèrie està ambientada en el R
egency London, un període que va el 1811 al 1820 aproximadament. L'aristocràcia era l'equivalent a les actuals
celebrities, sempre en boca de tota la ciutat.
Pel que fa a tot el tema previ al casament de tot aristòcrata, hem de dir que bona part és real. Cada any se celebrava la
social season, que durava 6 mesos i estava específicament dissenyada perquè es formessin parelles noves. La idea, més que trobar amors perduts, era mantenir el poder i els diners en un cercle molt petit de persones.
És veritat, també, que al principi de la social season totes les noies es presentaven en directe davant de la reina. De fet, aquesta tradició es va mantenir fins al 1958, quan l'actual reina la va abolir.
Les dones entraven al mercat a finals de la seva adolescència, mentre que els homes ho feien més tard. Abans, ells es prenien uns anys sabàtics per estudiar i viatjar per Europa. És sabut que molts aprofitaven per visitar prostíbuls abans del matrimoni. Bonic, el masclisme, oi? Durant la temporada social, bàsicament tot depenia del que veia o pensava la gent.
Les dones, com propietats, havien de mantenir la seva imatge immaculada si volien concebre un hereu legítim, la seva funció principal al matrimoni. És per això que als balls i gal·les sempre hi anaven acompanyades de familiars o amigues casades, perquè no s'aventuressin amb massa interaccions amb els homes.
Era extremadament important que les dones acabessin la seva primera temporada promeses o casades. Si s'hi estaven més d'una social season, no eren vistes com a candidates reals.
Si una dona es quedava sola amb un home, tenia molts problemes, especialment si sortia al butlletí del salseo. I quan una parella, com en Simon i la Daphne, apareixien junts en públic, s'assumia que estaven promesos i ben a punt de casar-se. Visca els nuvis!
Ducs i duquesses
El duc i la duquessa eren les figures més distingides en l'aristocràcia, al marge de la família reial. Tenien diverses terres i propietats que el duc havia de gestionar, com ho fa en Simon a la sèrie. La funció de la duquessa era, principalment i com ja s'ha mencionat, concebre com a mínim un fill home digne de ser un hereu per continuar amb la descendència. Decisions com la d'en Simon, de no tenir fills, a l'època eren totalment inconcebibles. Recordem que era millor que la riquesa es quedés entre uns pocs.
La duquessa, a més, com es veu a The Bridgerton, havia d'organitzar balls, sopars, festes, donar diners a organitzacions benèfiques i fins i tot patrocinar músics. Alguns d'aquests esdeveniments podien arribar a allargar-se un mes.
SPOILER: L'escena del petó sota la pluja després del primer ball organitzat pels ducs? Falsa. Encara haurien quedat hores, dies o setmanes perquè això pogués succeir. La duquessa era la cara més visible del seu territori i això feia que hagués de mantenir una imatge pública: no portar mai el mateix vestit en públic, sabates, joieria, guants i barrets de la millor qualitat.
Sexualitat
Probablement, si Daphne Bridgerton fos real, hagués sabut tant poc sobre sexe com el que transmet la sèrie.
El poc que sabien les noies riques sobre sexe els arribava de les seves germanes grans ja casades (que la Daphne no té) o bé de sentir el safareig de criats i criades. No és gens estrany que la duquessa no tingués absoluta idea del que passaria al dormitori la nit de bodes. I la masturbació? Impossible!
De fet, es creia que quan es mantenien relacions sexuals, que la dona pogués arribar a l'orgasme podia provocar problemes a l'hora de tenir fills. Sobre la regla, les dones sabien que quan la tenien implicava que no havien concebut, però no acabaven d'entendre quina funció feia en el cicle reproductiu.
Segurament les criades d'una duquessa tenien força més informació que ella. En el cas de les parelles pobres, el sexe estava fins i tot acceptat en les fases més avançades del flirteig, i era força habitual que les dones es casessin embarassades o tinguessin, almenys, relacions abans del casament. Els homes rics també tenien relacions abans del matrimoni, com dèiem abans, que sovint tenien amb prostitutes, actrius o fins i tot treballadores de les seves cases senyorials.
Durant el matrimoni, el marit tenia el dret de demanar sexual servicing, és a dir l'obtenció de plaer sexual per part de la seva dona sense haver de retornar-la, i la violació durant el matrimoni no estava penalitzada. A les dones, els deien que ho ignoressin.
Què et sembla? Voldries la vida de Daphne Bridgerton?
