La publicitat és un reflex de la societat i totes dues evoluionen de la mà. Així, alguns anuncis dels anys 60 mostren l'Espanya racista i masclista, una societat en què l'home blanc era l'únic ciutadà que podia fer el que volgués. Era l'únic que tenia llibertat i menyspreava a altres éssers inferiors com les dones, els nens i les persones d'una ètnia diferent. Alguns anuncis que ho reflecteixen són els següents:
1.Violència de gènere que culpabilitza a la dona
Aquest anunci mostra la història d'una dona que és maltractada pel seu marit que acudeix a una pitonissa, la qual justifica l'actitud de l'home. A més, diu que la culpa és seva per no haver-lo cuidat bé i no haver-se preocupat d'oferir-li un bon alcohol al marit en arribar a casa cansat de la feina. Finalment, presenta el producte com a solució del problema. Es tracta, doncs, d'un anunci que reflecteix la realitat que vivien moltes dones en aquell moment.
2.Només les dones guapes agradaran als homes
Aquest anunci presenta la bellesa com una necessitat per a les dones si no volen acabar soles. Així, dóna a entendre que les dones que estan solteres és perquè són lletges i que, per tant, necessiten la seva crema per estar guapes i tenir pretendents. A més, transmet el missatge que si no estàs guapa estaràs trista perquè no tindràs parella, com si tenir-ne fos necessari per ser feliç!
3.Les dones viuen per servir als homes
Els anuncis de l'època mostren a la dona com si fos una criada, l'encarregada de preparar-li el menjar al seu home i fer que aquest estigui feliç. Presenten a l'home com el centre de tot, com si la dona hagués d'estar al seu servei i el seu únic propòsit fos tenir-lo content. Transmet el missatge que, si li donés aquest producte al teu marit, l'enamoraràs i no seràs culpable que no t'estimi. Veiem, doncs, que en aquell moment els anuncis pretenien obligar la dona a comprar els productes si volien tenir una vida feliç.
4.El paper de la dona a la postguerra
Aquest anunci mostra un producte que facilita la feina de casa a la dona i ho presenta com si fos un caprici. A través d'aquests anuncis es mostra com la dona no només vivia per fer feliç a l'home i aguantar les seves queixes, sinó que a més ella havia de somriure mentre ho feia, com si d'això realment depengués la seva felicitat.
Per sort, avui dia, aquest tipus d'anuncis estan prohibits i només són un record desagradable de com era la societat dels anys 60. A més, ens permet veure com s'ha evolucionat gràcies a moviments com el feminisme, que ha anat prenent força amb els anys.
