Tots hem viscut alguna situació en què ens hem mort de vergonya: un moment incòmode d'aquells que no s'oblida. L'altre dia us vam demanar que compartíssiu
una d'aquestes experiències amb nosaltres i avui us portem un recull d'algunes de les respostes.
Versió sense playbuzz
Estava a l'aeroport de Barcelona, a les cintes mecàniques. Estava d'esquena i quan la cinta s'acabava vaig caure enrere davant d'una porta per embarcar plena de guiris. Vaig fer tant soroll que tothom se'm va quedar mirant.
Un dia sortíem jo i una amiga meva d'una extraescolar (dansa) i estava plovent molt (anàvem carregada amb les bosses i tot plegat). Aquell dia ens venia a recollir el pare d'un altra amiga. Vaig començar a buscar el cotxe i em va semblar veure'l. Quan vaig arribar allà vaig començar a cridar "obre si us plau, sobre si us plau". Finalment va obrir i vaig entrar. Just quan la meva amiga estava a punt d'entrar, ell va dir: "Què us passa?". El pobre home es pensava que teníem algun problema o que algú ens perseguia...En aquell moment ja veig veure que no era el pare de la meva amiga. Em vaig disculpar de seguida (QUINA VERGONYA!!!).
Vaig anar a casa del meu nòvio a un dinar familiar. Jo estava molt refredada i la família del meu nòvio no parava de fer tonteries. Vaig començar a riure i em va sortir un moc disparat... Era enorme. Ho vaig passar fatal. PD: el meu nòvio quan vol dir-me alguna cosa d'aquell menjar em diu el menjar del moc.
Estava a l'autoescola fent tests i vaig anar al lavabo. Quan vaig tornar, va sonar com un soroll d'estripat. Eren els meus texans. Hi havia el noi que m'agradava i alguns amics seus...
Estava al lavabo de l'escola parlant jo sola i de sobte una noia al lavabo del costat em diu: saps que estàs parlant sola? I jo li dic que sí com si fos el més normal del món. No vaig sortir del lavabo fins que l'altra noia va marxar.
Un cap d'any anava amb el meu modelito i just passo per davant d'un grup de nois guapos i m'entrebanco amb un esgraó. Em vaig parir l'hòstia del segle davant de tothom. La gent del meu voltant rient-se de mi... Em vaig sentir gilipolles.
Quan era petita feia atletisme i era de les típiques que quedava pel final. A l'hora de repartir els trofeus i tal van cridar el nom d'una tia que es deia igual que jo i vaig pujar pensant que em cridaven a mi. Ens vam trobar les dues al pòdium i vaig haver de fer retirada. Però em vaig menjar dues coques (espero que hagués sigut la seva).
