Tots hem viscut alguna situació en què ens hem mort de vergonya: un moment incòmode d'aquells que no s'oblida. L'altre dia us vam demanar que compartíssiu
una d'aquestes experiències amb nosaltres i avui us portem un recull d'algunes de les respostes.
Versió sense playbuzz
Era petita i feia patinatge, en un moment d'una rutina grupal on les més grans m'aixecaven em vaig pixar a sobre. Tenia totes les mitges molles i tot el mallot moll, per sort no van adonar-se'n perquè van baixar-me a temps i solament van haver de fregar la pista.
Estava a la dutxa masturbant-me i de sobte va entrar la meva mare i em va dir: "què són aquests sorolls?" Em vaig quedar callada. Al sortir de la dutxa no vam parlar del tema i gairebé no la podia mirar a la cara.
A les orles volien fer un discurs més dinàmic i que expliquéssim anècdotes o que ens havíem semblat les classes amb els profes. Quan em van donar el micro estava molt nerviosa i li vaig dir: "Podríem fer més classes orals eh profe". Quan vaig entendre el que havia dit, vaig afegir: "Però no malpenseu". Tots van començar a riure. És el cop que he sentit més vergonya en la meva vida.
Estava a educació física i de sobte, quan estava fent la tombarella amb les cames obertes, se'm van estripar els pantalons. Per sort ho van veure poques persones.
Estava d'intercanvi al Canadà i estàvem la meva família d'acollida i jo a un pàrquing a punt de marxar a casa. Total, obro la porta del cotxe i sense voler clavo un copet al cotxe del costat, res exagerat. Mirem jo i la mare que no li hagi fet res greu i veiem que està pel de cops i ratllades que jo no havia fet òbviament. La mala sort és que al cotxe hi havia una dona i va baixar cridant-nos i va fer una foto a la nostra matricula. Vaig passar molta vergonya i em vaig cagar per si ens denunciava.
Vaig quedar amb el meu nòvio i vam anar a donar una volta. Ens vam colar a un lloc i allà ens vam començar a liar. De sobte una senyora va cridar: Què feu aquí? L'alarma ha trucat als Mossos i estan venint... mare meva que malament ho vaig passar, vam sortir corrent.
Just després d'acabar l'exposició oral del tdr em vaig posar a plorar de la pressió a la qual havia estat sotmesa. Una profe em volia fer una pregunta i jo estava plorant com una magdalena. Sort que s'ho van prendre bé xD.
