La selva amazònica, considerada "el pulmó del planeta", continua cremant. L'etiqueta
#PrayforAmazonas és tendència mundial des del passat 20 d'agost quan les autoritats van confirmar que ja s'havien cremat més de 500.000 hectàrees de bosc tropical en un dels pitjors incendis dels darrers temps. Us deixem amb algunes dades que és interessant saber:
Versió sense playbuzz
Quines són les zones més afectades?
Segons l'agència AP, les zones de Mato Grosso, Pará i Amazones són les zones més afectades per les flames: representen més d'un 41% de les regions assolades pels incendis.
Rècord d'incendis
Els incendis forestals a la selva amazònica han batut rècords: des de principis de 2019 se n'han detectat 72.842, un 83% més que l'any anterior. Només des de dijous passat, s'han produït 9.507 nous incendis en aquesta zona.
Quina és la causa principal dels incendis?
"Els incendis sempre tenen un origen humà. El foc és utilitzat per netejar zones que han estat desforestades i així preparar les terres per a l'agricultura", explica Paulo Moutinho de l'Institut d'Investigació Mediambiental de l'Amazònia. De fet, l'augment sense precedents dels incendis forestals s'ha produït des que Jair Bolsonaro es va convertir en president de Brasil i va promoure l'explotació de la regió de l'Amazones per a l'agricultura i la mineria.
Quin impacte tenen aquests incendis?
Segons explica l'especialista Alfredo Sirkis a El Periódico, si es destrueix aproximadament un 5% més de selva amazònica, es poden produir canvis irreversibles que en el règim de pluges. Això pot causar inundacions, vents extrems, desertificació en certes zones i onades de calor, entre altres.
La importància de la selva amazònica
L'Amazònia conté un terç dels boscos primaris del món i, a través del riu Amazones i els seus afluents, proporciona el 20% de l'aigua dolça no congelada de la Terra. A més a més, actua com un "magatzem de CO2": absorbeix més de 90.000 tones d'aquest gas, la qual cosa ajuda a regular l'escalfament global.
