Ja fa temps que a
Adolescents.cat vam activar les indirectes. Una secció on tothom podia llençar un missatge de manera anònima a persones del seu entorn o el seu dia a dia.
Seguint amb la mateixa filosofia, ara
us proposem fer arribar aquestes indirectes als vostres «crush». Potser és algú que coneixes i va al mateix institut que tu, però un «crush» pot ser aquella persona amb qui vas coincidir a la cua d'un McDonald's, us vau mirar, us vau somriure, però no us vau dir res. I ara, clar, necessites saber qui és!
Versió sense playbuzz
Noia, 16 anys
Em vaig fixar amb tu quan fèiem 3r d'ESO. Tu em vas demanar que fos la teva parella de ball a la classe de merengue d'educació física. Des de llavors que estic pilladíssima de tu i sempre que et veig per l'institut tinc unes ganes enormes de parlar-te però no puc per vergonya. Ara ja fa un any i no anem junts a classe. Sóc la de "Joc de trons". Si et sents identificat digues: "Valar Morghulis" i jo et respondré: "Valar Dohaeris".
Noia, 16 anys
Estava de colònies a Puigcerdà. Un dia vam anar a patinar sobre gel i, per casualitat, també hi havia un altre insti. Vas xocar amb mi i des de llavors que no paro de pensar en tu i en el moment en què em vas preguntar si estava bé. No sé res de tu, però m'agradaria que ens coneguéssim.
Noia, 14 anys
No crec que llegeixis això, però encara que sembli increïble m'agrades des que et vaig conèixer, fa uns 9 anys, quan anava a P-5. Fa poc que et vaig dir el que sentia i ets l'única persona que quan li he dit això no s'ha separat de mi. Em vas dir que tu no senties el mateix, però de vegades sembla que sí i ja no sé què pensar....
Noi, 14 anys
Et vaig veure al S6 de plaça Catalunya. Era un divendres. Vas pujar sola i et vas asseure en un seient. Portaves uns pantalons blancs amb una taca al peu, samarreta negra, un jersei gris i una motxilla vermella. Anaves despentinada per la pluja. Quan et vaig veure vaig tenir un "flechazo", em vaig enamorar. Si et sents identificada, digues alguna cosa.
Noi, 16 anys
Anem a la mateixa classe, 1r de batx, però no parlem molt. Jo no puc parar de mirar-te, segurament ho hagis notat. M'agradaria poder dir-t'ho en persona, però sóc incapaç. A més, intento no pensar en tu perquè no crec ni que t'interessis per mi. Et diré una cosa, l'única raó per la qual vull anar a classe és per veure't. Una mirada teva em fa feliç.
Noia, 14 anys
Et veig cada dia al matí cap a les 7:44 davant d'una plaça des de fa un mes. El primer cop, anaves amb un cotxe 4x4 amb el teu pare i us vau parar davant meu. No sé qui ets, només et conec de vista i perquè ens fem miradetes. Ets alt, i tens els cabells marró clar. Si saps qui sóc, quan ens trobem, digues alguna cosa.
Noi, 15 anys
Tens els cabells daurats i rinxolats, uns ulls que et canvien de blau a verd i a gris. Un somriure sincer amb bràquets. Un color de pell pàl·lid que quan et toca el sol pot semblar que siguis la mateixa mort (aquest carnestoltes t'hi vas disfressar) o l'àngel més bonic (el teu nom vol dir "ella brilla com el sol"). Vius a Terrassa i sempre he estat enamorat de tu. Coincidim a molts llocs i jo sempre em fixo amb tu. A vegades em dediques un somriure i segueixes el teu camí. Dubto molt que sàpigues qui sóc o que arribis a pensar que ets tu...però necessitava dir-ho. T'estimo.
La fotògrafa
Marta Mas, visita
AdolescentsiCat. Ens explicarà si ha estat molt difícil fer-se un lloc i com diferenciar-te en un món tan competitiu com el de la fotografia. Carlos Cuevas i altres actors catalans ja formen part del seu book.
