El fenomen conegut com a "adulescents" continua creixent i el debat fins i tot ja ha arribat al món judicial. Com segurament ja haureu intuït, l'expressió "adulescents" prové de les paraules adult i adolescent i fa referència a tots aquells fills majors d'edat que ni estudien ni treballen i són mantinguts per als seus pares.
A Espanya aquesta situació és molt freqüent.
Els joves residents a l'estat espanyol són els últims d'Europa en independitzar-se: no ho solen fer fins als 30 anys, segons recull l'Observatori de l'Emancipació. Un fet que es dona a causa de la precarietat laboral, però que també té a veure amb una cultura de protecció familiar, segons asseguren els expert.
Si bé abans aquest fenomen només era motiu de discussions entre pares i fills, ara pot arribar als tribunals. De fet,
ja hi ha diversos casos amb sentència sobre aquest tema.
Un dels últims és el que es va conèixer a finals de 2018, quan un jutge va donar la raó a un pare que havia demanat deixar de pagar la pensió a la seva filla de 24 anys. L'home, divorciat, donava 600 euros mensuals a la jove per tal que es pogués mantenir mentre estudiava. Una situació a la qual va decidir posar fi després que la seva filla repetís per tercera vegada segon de Batxillerat. Una decisió que el jutge va aprovar amb aquesta resolució:
"No és admissible que s'obligui un pare a fer el sacrifici econòmic que suposa el pagament de la pensió" sense que la filla "dediqui el seu temps a formar-se adequadament".
Aquest cas ha fet que molts demanin
la modificació de les lleis actuals per tal que els pares no tinguin l'obligació de mantenir de manera "indefinida" els seus fills. Què en penseu?
