em sento desplaçada de la meva generació

Hola, sóc l'olivia. Ja fa un temps em vau respondre a una consulta similar, però segueixo perduda.
em sento molt apartada de la gent de la meva edat,(tinc 16 anys) em relaciono molt més comodament amb gent adulta o més gran que jo. Sempre m'he considerat una persona molt madura i per als meus pares soc en la pràctica, una persona adulta. Els adolescents del meu voltant son tan... adolescents. Sento que necessito un altre tipus de persona al meu voltant, els millors amics que tinc son gent entre 20-25 anys, i em sento molt desplaçada. M'interessa la gent que pensa i m'atrauen molt les persones inteligents.
Ara començaré el batxillerat en una nova escola on els de batxillerat serem els més petits i al estar amb contacte amb gent més gran crec que estaré més a gust. Em sento malament perque veig que necessito relacionarme amb la gent a un nivell intelectual que la gent de la meva edat no em pot oferir. No estic buscant genis matemàtics, només algú que m'entengui, que tingui idees i que no pensi només en si aquell m'ha mirat o si aquesta faldilla em queda bé o no. Em faig molt amb el meu professor d'història, em va convidar un dia a sopar a casa seva amb la seva dona i em comprèn bastant. Em va dir que tenia la mala sort d'estar atrapada en un cos massa jove per al meu cap, i que amb el temps, quan creixés, aquesta diferència d'edat amb la gent que m'interessa aniria disminuint.
Tot i així, tinc molt bons amics i m'ho passo molt bé amb ells, però em sento tan diferent i desencaixada... I si a tot això hi sumem trobar parella, s'em fa impossible... una diferència d'edat de 16-24 és massa!

no se que fer, no se si es que exigeixo massa a la gent o que, però estic molt perduda.

(perdoneu les faltes, no m'hi fixo gaire)

Hola Olivia!! Entenc perfectament el que et passa i estic totalment d'acord amb el que et va dir el teu professor d'història. Pel que m'expliques veig que aviat estaràs en un institut on et sentiràs més còmoda i ja veuràs com això t'ajudarà a sentir-te millor i més integrada en l'ambient. A poc a poc els anys van passant i el teu cos i la teva ment s'aniran equiparant, per tant el teu problema anirà fent-se més petit, i això és bo, però no deixis de disfrutar el que tens ara, ja que si només ens fixem en el futur i oblidem el present, correm el perill de perdre'ns moltes coses! Disfruta dels teus amics sense jutjar-los igual que a tu t'agradaria que fessin amb tu i busca relacionar-te amb gent amb qui et sentis còmoda i integrada. L'amor, si ha d'arribar, ja arribarà, no vulguis forçar-lo, i quan arribi, la diferència d'edat no té perquè ser un problema, no pateixis abans d'hora!
Espero que et vagi molt i molt bé el proper curs i que poc a poc et vagis sentint millor amb la gent que t'envolta!!

Una abraçada!

Marina Marull
www.interpersonal.cat