Fa quatre anys que vaig conèixer una amiga. Vam perdre el contacte un parell d'anys, i a l'estiu passat el vam tornar a agafar.
Vam estar parlant cada dia i ens trucavem dia si i dia també. Ens ho explicàvem tot. Ella és set anys més gran que jo, però les dos erem les millors amigues.
No havia cosa que no ens diguem. Ara ella es va posar malalta (jo tinc TLP i AN), i ella també té TLP i va agafar depressió per problemes a casa.
La questió es que vam estar parlant súper bé, jo l'ajudava i ella a mi. Però fa unes setmanes que ens necessitàvem molt. Ella viu a València i jo a Tarragona, i clar, no ens podem veure. Crec que ens vam començar a obsessionar en veure'ns i ajudar-nos més del que podiem, fins que ara hem deicidit no parlar més perquè ens fem mal... Es ho millor que hem fet, perquè ens posaríem molt malament a la llarga. Ens trucàvem plorant dient que no podíem més, que a casa les coses no van bé, etc... I de no poder abraçar-nos, amb aquelles abraçades d'amistat que et calmen, ens feíem mal.
Ara portem quasi dos dies sense parlar, hem decidit que mai més ho tornarem a fer que cadascuna, ara, té que seguir el seu camí persona... Però es que no sé. Tinc nervis al cos, ploro, etc. Ella també està malament, perquè ens vam dir que seria difícil, i ho està sent. També hem va dir que no estigués malament, que tant ella com jo, sabem que estem bé, tot i que no parlarem mai més, però... ES QUE NO HO SÉ! Hem sento rara... Ara ja no tinc tanta confiança amb ningú per explicar tot el que hem passava...
No sé ven bé què demano amb aquesta consulta. No sé res!
Gràcies per escoltar-me, potser buscava això només, o no ho sé...
Nàdia.
InterPersonal Data: 21/05/2014 15:29
Hola Nàdia! M'agradaria donar-te un petit consell si et sembla bé. Crec que he entès més o menys com us sentiu les dues amb l'amistat que heu fet, però no cal que tot sigui blanc o negre, entremig hi ha milers de matissos de gris!! Entenc que si us obsessioneu parlant cada dia, el fet de no poder-vos veure i abraçar us fa patir més encara, però no cal que talleu tota la vostra amistat per aquest motiu!! Podeu intentar fer un pacte: trucar-vos només un cop per setmana per exemple, o escriure-us mail o cartes enlloc de parlar per telèfon. Està clar, que si sou tan amigues és perquè heu trobat una connexió especial, perquè sentiu que us enteneu mútuament i això és bo per vosaltres si sabeu posar-hi límits.
Pensa el que et dic, no aneu d'un extrem a l'altre busqueu un punt intermig que us ajudi a mantenir-vos en contacte sense obsessionar-vos més del compte.
Molts ànims!!
Una abraçada!
Marina Marull
www.interpersonal.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
