La meva germana

Hola! Tinc una germana dos anys mes gran que jo, ella te 16. La questio es que soc molt gelosa i no ho puc evitar, estic segura q al meu cas molt estatieu igual. Us explico: ella es millor que jo. A part de que es mes guapa i mes llesta, ella es super artisitica; toca la guitarra GENIAL, el piano encara millor, dibuixa super be, escriu genial, composa cançons, canta genial... Jo en canvi... Bueno, canto be i tal pero...
Vaig començar a tocar la guitarra, i em vaig comprar una. Pero ella de seguida (com sap de musica mes que jo) va aprendree rapid i ara ella toca molt millor, i aixo m'esta desmotivant i quasi ja no la toco. No em valoro, sempre tindre l'eterna insatisfaccio de q no sere tan genial com ella, ella a la meva edad ja era millor que jo ara. Quan ve algu a casa ella ensenya tots el seus projectes (on MAI hem deixa participar) i tothom la admira i jo em sento com la germana retrasadeta que esta be... Pero no es tan bona ni de lluny. Intento alegrar-me per ella pero no puc. Sento q ho faig tot malament. Siusplau, ajudeu-me! Que puc fer??

Hola Botasdelluvia!! Sóc l'Elisabet Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Comença a ser moment de valorar quines coses tu fas bé i que no tenen res a veure amb les coses que fa la teva germana. Està bé que t'agradi la música, cantar,etc...però segur que hi ha coses només teves que saps fer molt bé tu ( sense haver de deixar la música, però incorporant-ne de noves), sense que la teva germana passi per davant! Potser toca començar a mirar què t'agradaria fer diferent d'ella. Quan em dius que és millor et refereixes a accions molt concretes i amb les que tu et compares en ella, però potser el que et passa , és que ha arribat el moment de voler-te definir tu a tu mateixa, fent coses que només fas tu!! Aquí potser serà on connectaràs amb la teva creativitat i et sentiràs molt segura!!! Entenc que hi hagi un sentiment de ràbia darrera de tot això, i que et costi alegar-te per ella. Però et díria que et comencis a mirar a tu per dins i a veure què t'agrada, que no sempre et faci de mirall!! Explora que al món hi ha molts temes, i pensa també en els beneficis de que t'hagis de currar les coses ( a vegades hauriem de mirar més enllà i veure si realment ens canviaríem o no per algu a qui "li surt sempre tot bé de seguida"...et dono una pista: la vida és complicada i hem d'aprendre a esforçar-nos per aconseguir grans objectius!!! A més, segur que ni sempre sempre és tan bona , ni amb tot tot és tan bona!! Endavant a ser tu!! ànims!!! Eli Aulet www.interpersonal.cat/fcbk: Elisabet Aulet Psicòloga