Què faig? S.O.S

Hola, el problema que tinc es que estic bojament enamorada d'un noi que vaig conèixer a 'estiu al poble del meu avi (fins i tot li he fet cançons!!)
Crec que jo també li agradava, perquè em va dir: "Alguna vegada algú t'ha dit que ets guapa? Doncs ara t'ho dic jo, ets preciosa!" i jo tant sols em vaig atrevir a donar-li les gràcies. Uns dies després les meves amigues em van dir que ell volia lio amb mi... i jo els hi vaig dir que ja m'ho pensaria, perquè en aquells moments estava molt confusa.
L'endemà, ja era el penúltim dia que estava al poble i quan estàvem anant al llac, la meva millor amiga del poble em va dir de part de tots que els hi queia fatal. Jo no vaig saber que fer i em vaig quedar amb ells/es, però vaig pensar que l'endemà ja no valia la pena anar amb aquella colla de txonis, que a més, quan anava amb elles em deien que les perseguia i les molestava, quan no era així. Vaig estar tota la tarda bastant trista, fins que va arribar el vespre, en el que quan estàvem tornant cap al poble e vaig trobar amb aquell noi (el Gonzalo) que era tan guapo i semblava tan mono... Em va dir que es volia fer una foto amb mi... i abans de que jo pogués reaccionar li va donar el mòbil a una cambrera del xiringuito del llac que coneixen els meus pares i ens vam fer una foto. La veritat es que encara no sé exactament perquè se la va voler fer... Quan estàvem arribant al poble les noies em van dir que estava el meu pare anant-me a buscar, quan no era així, mai m'anaven a buscar!!! Però de seguida vaig entendre que allò significava que els hi feia nosa, per tant vaig marxar cap a casa molt trista i confusa.
Aquell mateix dia no em vaig assabentar de lo molt que estimava al Gonzalo, però amb el pas dels dies sí. Crec que me'n vaig assabentar massa tard i que hauria d'haver fet alguna cosa diferent. Però quina? No vull que em torni a passar res semblant.
Però el principal problema és que jo no tinc ni el seu número de mòbil ni res per posar-me en contacte amb ell, viu a Madrid i a més hi ha una diferència d'edat de 3 o 4 anys. He intentat de moltes maneres posar-m'hi amb contacte: intentant parlar amb la meva millor amiga del poble (que estava molt borde i no em va fer ni cas)... I no sé que he de fer! Però és que l'estimo massa... i quan vaig buscar el seu nom i el nom del seu poble (Murias de Sanabria-el poble veí del meu) al Google em va sortir una foto d'ell jugant a futbol i ja va ser massa.... Cada dia me'n recordo d'ell, i tot i que ho hagi intentat no aconsegueixo oblidar-lo. Necessito veure'l o parlar amb ell! Què faig? (No tinc xarxes socials)
És que porto 7 mesos esperant a veure'l... i aquest estiu segurament no puc anar al poble perquè el meu avi té càncer. Per tant encara hauria d'esperar més i no crec que això fos molt bo per mi...
Espero que trobeu una solució a aquest problema, tot i que sé que hi ha força obstacles, però també molt amor, perquè tot i que probablement no li agradi, ni se'n recordi de mi i estigui a 500km l'estimo igualment.
PD: Moltes gràcies!
Un petó adolescents! Gonzalo, t'estimo massa!

Hola! Sóc l'ELi Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Doncs et felicito per com vas actuar davant del grup de noies. Jo crec que vas ser prou capaç d'acceptar el que hi havía i portar-ho amb valentia. per en Gonzalo jo no em culparia. Les coses van aparèixer molt de cop, i com dius, en aquell moment estaves confosa, per tant per això vas reaccionar d'aquella manera. Ara ja ho veus més clar, però no et pots culpar d'aquell moment, va ser el que va ser i tu necessitaves temps per entendre què senties. Entenc el que sents epr aquest noi, pots mirar de seguir fent alguna cosa, com aprlar amb la teva amiga del poble, però és complicat....no t'ho negaré, però si és el que vols busca-ho! Alhora el que et recomano jo és que per aquí també sortis i intentis conèixer nova gent, erpquè sinó no viuràs el present!! i has de disfrutar i tenir moltes noves experiències ara !!! Vés valorant com et fa sentir viure del passat si no trobes res d'ell, busca pistes però sense perdre que tu ara ets aquí. Entenc també que t'agrada molt, i a més pensa en si també hi ha la possibilitat de que per aquí també hi hagi gent interessant esperant coneixe't. No vull dir-te que deixis estar les teves ganes de retrobar-te amb en Gonzalo, només que visquis amb la ment oberta en el present! Ànims!! Eli Aulet www.interpersonal.cat