Hola maca. Sóc l'Assumpta.
Entenc perfectament aquest malestar que expliques. A la teva edat, estàs en plena adolescència, aquestes coses ja passen, aquests enamoraments tant intensos i també desenganys. Tot se sent de manera molt intensa, i per una part és bonic però per l'altra fa patir, tal i com tu ens expliques. Però també hi tenen a veure factors individuals, de manera de ser, caràcter, personalitat...I, evidentment, hi ha coses que podem canviar. Jo no diria que no ets forta, tots tenim fortaleses i debilitats, però sí que t'has de respectar més a tu mateixa. Si tu t'acceptes, et valores, et respectes i creus en les teves capacitats i possibilitats, és més probable que els altres també ho facin. O, si més no, és més probable que siguis capaç de triar quines persones realment valen la pena i quines no, i també és més probable que sàpigues posar límits i dir "NO" quan és no, etc. No es tracta de donar-ho tot o res...es tracta de saber quan si i quan no, de dosificar el què dones i sobretot de no deixar de creure en tu. Com fer-ho? Primer de tot, fes una llista el més extensa possible de totes aquelles coses que consideres bones de tu mateixa, que destaquen i et defineixen. En segon lloc, fes una llista més curta, de 3 o 4 coses que no t'agradin de tu mateixa i que t'agradaria canviar, i pots canviar. Agafa-te-les amb il·lusió, com un repte personal i comença a treballar-hi dia a dia. En tercer lloc, intenta detectar aquelles situacions en les que tu no et valores prou i "deixes" de ser tu (per ex. quan estàs en una relació de parella), pensa què pots/has de fer per canviar-ho, i fes-ho...Ah, i per últim, no tinguis por al rebuig. Hem de tenir clar que no podem agradar a tothom i que sempre hi haurà algú que no ens entendrà. D'acord?
Gràcies per la teva confiança.
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.interpersonal.cat