sola

Com veureu, tinc gairebé 17 anys i doncs el cas és que no tinc amigues. Abans estava en una colla i tal, però cada vegada més s'acostaven als botellons i a la maria i a mi aquest rollo no m'agrada pas, a més que de seguida tothom es deixava verd entre sí... Doncs el que vaig fer va ser allunyar-me'n. El problema es que jo no em feia amb ningú (perquè era com un grup molt tancat). Tanmateix vaig "aconseguir" fer-me amb unes quantes noies que em queien super bé, hi vaig sortir a l'estiu i bé. Tanmateix una es va liar amb un tio que jo hi havia estat i encara n'estava penjada, i em va fer sentir com una merda. Va seguir tot com si res, vam començar el batx i no en tinc cap d'aquestes a la classe. Tot i que a carnaval vaig anar amb elles, és com si m'hagués aïllat de cop (a més, la mateixa noia tot i demanar-me mil vegades perdó i tal seguia liant-se amb el tio en qüestió i a mi em fot i hi torna sabent-ho...), els hi dic per quedar i mai poden, per fer grups de treball i tampoc... Resumint (m'enrotllo bastant) estic sola. Avui ma mare m'ha demanat perquè fa tant que no surto i li he dit que no tinc amigues. Els meus pares sempre diuen que tinc un caràcter escarós, però jo crec que és perquè ells són pares autoritaris a la antigua usanza i a mi m'agrada molt parlar i argumentar i demanar que m'argumentin quan em diuen que no... Així que ma mare m'ha dit que dec tenir un problema perquè clar no és normal tenir aquesta edat i no tenir amigues. No sé que fer perquè jo veig que sóc una noia normal amb els seus pros i contras i joder m'he deprimit molt avui... Així que.. no es tant dolent oi estar sol@?

Hola! Sóc l'Eli Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Doncs et diría que no estan dur estar sol i que a més, mai estem sols!! una altra cosa és que ens ho pensem! Avegades els amics no ens venen a buscar a cases, perquè hi ha etapes en que pot és més fàcil i altres en que hi ha històries que s'han de resoldre i tornen a solucionar-se després. El que si hem de fer és no creure'ns que tot és tan dolent i que som raros, sinó acceptar que a vegades les coses no van com esperem i pensar què hi podem fer nosaltres: buscar nous amics per augmentar la xarxa social, desfer malentesos, posar iniciativa en fer plans, intentar resoldre malentesos calmadament, etc... Endavant! Confia en que les coses es tornaran apsoar a lloc! Eli Aulet www.interpersonal.cat