estic deprimida, jo l'estimo.

bones.. aniré al gra per que quan fa uns minuts estava escrivent el problema que tinc se m'ha tancat la pestanya i no em vull enrotllar.
Ell i jo érem molt, molt amics, tot l'estiu junts, i a principi de curs quedàvem cada dia. suposo que va anar sorgint alguna cosa ja que les nostres mares es van inventar paranoies que van recorre tot el poble.
els seus pares van marxar aquell cap de setmana, ma germana, dos amics i jo ens vam quedar a dormir a casa seva. sense espera'ns-ho ens vam liar, i quasi vam estar a punt d'anar més lluny.
així durant un mes,encara que vam tenir un conflicte a les dues setmanes de lio (ell anava taja a una festa i es va liar amb una. m'agradava tant que viag decidir no donar-li importància i continuar). les meves amigues em veien enamorada, jo només em sento súper súper pillada d'ell. A barraques de girona la vaig tajar jo i em va semblar que m'havia liat amb algú (va ser un error que no vaig cometre) i li vaig dir al que teniem lio, i va dir per deixar-ho i ser només amics. saps aquella cançó que diu "només saps que l'estimes quan el deixes anar"? doncs això m'ha passat a mi. l'estimo. he estat deprimida, plorant sense parar. fins fa dos dies encara tenia esperances. però després d'un conflicte entre una amiga i ell que parlen tot el dia i inclús es veien per la cam (que jo em vaig rallar massa) vaig parlar amb ell. ara sí, esperança 0. me'l vull treure del cap però no puc, l'estimo l'estimo l'estimo! està clar que ni la nostra amistat serà el mateix.
les nostres mares encara pensen que tenim algo, sense haver estat concients de res del que ha passat. jo no li penso explicar a ma mare, no li tinc confiança. pf no se què fer, si el veig amb una altre se'm caurà l'ànima als peus... fins i tot li anava a dir per fer l'amor quan encara estàvem junts (som verges els dos), ja que tantes vegades vam estar a punt però no n'estava segura. sé que lo més fàcil és dir "olbida'l", però és difícil quan estàs... enamorada?

Hola Annl12,. Sóc l'Assumpta Muns, psicòloga d'Interpersonal.
Bé...crec que la resposta la pots trobar enmig de les teves pròpies paraules. Estàs enamorada??? o bé tal com diu la cançó "només saps que l'estimes quan el deixes anar...? o jo hi afegiria..."només PENSES QUE L'ESTIMES, I EL TROBES A FALTAR...quan el deixes anar...?. De vegades les persones sobredimensionem, idealitzem i li donem més valor del que realment té una cosa o persona just quan veiem la possiblidtat de perdre-la. Cal reformular-nos el valor que tenia per nosaltres aquella cosa o "persona". M'entens???Reflexiona sobre això. Ho dic perquè de moment et tranquil·litzis una mica i no estiguis tant desesperada. I si realment creus que "allò" és tant important a la teva vida "vés a por ello...".
Segur que te'n sortiràs. Gràcies per la teva confiança.
Assumpta Muns Altarribas
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.interpersonal.cat