Bones, fa un any em vaig haver de deixar el batxillerat per que ma mare i el seu novio em feien la vida imposible, m'agredien psicologicament i fisicament. Em deien que no valia res, que no era ningú i que el meu pare mai m'ha estimat ( es totalment cert, em va dir que tan de bo no haguera nascut en mes d'una ocasió ). Em feien moratons i jo havia d'anar a clase ocultant-los , pero va haver un dia que me'ls varen veure i em varen enviar al psicoleg. Llavos varen trucar a ma mare per que jo tenia 17 anys i li varen dir que com continuara clavant-me aquelles pallises la denunciarien. Ella quan es va enterar em va clavar una altra, vaig caure en depresió. Ma mare fa dos anys que surt amb aquest individuu i la te manipulada, fins a tal punt que em pica per arriba 10 minuts a casa tard, i mes d'un cop ha ocorregut. Em vaig deixar el batxillerat per que no tenia ganes ni de viure, llavors em varen amenaçar encara mes... i dir-me que mai aplegaré a ser res a la meva vida. Abans de que ell apareguera jo era feliç i treia bones notes, pero ma mare ara está totalment manipulada i lo pitjor es... QUE ES VOLEN CASAR. Si el meu pare no m'estima i la meva mare em tracta així? No tinc tracte amb altres persones de la meva familia. Al septembre del any pasat també vaig començar altre cop batxillerat a un altre institut i desde llavors tinc nòvio. Cada cop que discuto amb la meva mare o el seu novio o em pega , jo em vaig a casa seva. Ell te 1 any mes que jo, som molt feliços i els seus pares m'estimen moltisim, pero no vull dir-lis quina clase de pares tinc. El meu nòvio cada cop que em veu recaure i plorar em recorda lo molt que valgo i lo moltisim que m'estima, diu que en el futur vol estar en mi per que es més feliç que mai i jo també! Diu que te ganes de poder viure sol per traure'm d'aquesta casa de bojos on visc, ell els coneix i sempre em pregunta si estàn sonats a casa meva. M'ha dit mil cops que els denuncie, pero jo no puc... es la meva mare i tot i que ella m'amenaçe i em pegue jo me l'estimo.. També pocs amics que ho saben m'han dit que jo no tinc per que viure tot això ja que jo valgo moltissim. Pero s'està repetint lo mateix a les meves notes, el meu ànim... està recaient altre cop... Pot ser tornaré a caure a bulimia ... Al meu nou institut el meu tutor sap que m'ocorre i em vol ajudar, menys la ventantja que tinc ara es que soc major d'edat i no caldrà que ma mare sapiga que rebo ajuda. Pero l'últim cop l'ajuda no va servir de res... No se que puc fer, pero estic molt farta de moratons, pallises, bronques... TOTS ELS DIES.
InterPersonal Data: 05/05/2014 13:23
Hola! Sóc l'Elisabet Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Entenc com estàs. Estàs vivint una situació molt i molt injusta! Alhora també veig molts recursos personals que ten si que ets una persona molt forta: tornar a batxillerat, seguir endavant, saps fer que els amics et cuidin i et protegeixn, estàs resistin una situació molt complicada a casa...etc. Tot això emf a pensar que ets una noia molt forta!!! I també els teves ganes de psoar-hi fre d'una vegada i poder viure lliure i feliç!!!! Tens tot el dret a acabar amb això i per fer-ho necessites un cop de mà. Hi ha molta gent disposada a ajudar-te, i gent a qui encara no coneixes que també. Entenc que vulguis protegir ala teva mare d'aquest individuó, alhora també t'has de protegir a tu. La teva vida tmabé és molt important! i fins i tot potser un cop t'hagis posat en mans de qui t'ajudi, també tindràs gent que pot ajudar a la teva mare si ella vol. o que l'ajudin a obrir-li els ulls. Et recomanaria que primer de tot pensis en tu, com a primer pas!!! Tens a adults al costat que estàs disposats a ajudar-te i ara necessites més que mai algun adult. Des de l'institut et poden ajudar! Parla amb aquest tutor i assessora't de amb quins professionals pots parlar (serveis socials, psicòlegs, associacions, vés al'ajuntament, al metge de capçalera, etc). Una altra opció, per molt dur que sigui, potser és denunciar-ho, no és just que visquis d'aquesta manera!!! i a vegades hem de posar conseqüències dures als altres perquè puguin obrir els ulls!!! Jo et recomanaria que no descartis la opció de la denúncia! Així, que comença a aprlar amb el tutor, a veure a qui et porta i vés crean-te una xarxa d'adults i professionals que estàn disposats a ajudar-te i sortir d'aquest calvari!!! Crec que tu tens molts recursos com dic més amunt, i ara et falta aquesta xarxa social d'amics i professionals per ensortir-te'n!!! Endavant!! Protegeix-te a tu mateixa!!! Una abraçada!! Eli AUlet www.interpersonal.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
